Lluís Conesa, el president que va portar el Joventut de Badalona a la glòria

L’empre­sari i històric expre­si­dent del Joven­tut de Bada­lona Lluís Conesa i Espín (8 de novem­bre de 1944, Car­dona), el diri­gent més llo­re­jat del club, va morir ahir als 80 anys. Va pren­dre les reg­nes del club el 1982, en plena crisi espor­tiva i econòmica, i el va por­tar al cim d’Europa i gai­rebé del món. Va aixe­car la recor­dada Euro­lliga del 1994 i la tem­po­rada següent l’equip va dis­pu­tar un dels par­tits més lle­gen­da­ris del club, la final de l’Open McDo­nald’s con­tra els mític Lakers de Magic John­son (116-114).

Un dels secrets de Conesa van ser els com­panys de junta dels quals es va rode­jar. L’arqui­tecte d’aquell equip super­campió va ser el seu vice­pre­si­dent pri­mer, Fran­cesc Cairó. També van ser per­so­nat­ges clau Genís Lla­mas, el màxim res­pon­sa­ble econòmic, i Fran­cesc Case­llas, el direc­tiu que feia d’enllaç amb l’equip.

Va super­vi­sar als vui­tanta la trans­for­mació del club en soci­e­tat anònima espor­tiva. Amb la millora econòmica, l’enti­tat va acon­se­guir rete­nir les seves joies de la corona del plan­ter, que tenien ofer­tes de mig Europa, sobre­tot Villa­campa, els ger­mans Jofresa i Mora­les. No només això, van poder inver­tir per pri­mer cop en grans figu­res, sobre­tot Fer­ran Martínez i Corny Thomp­son, sense obli­dar ame­ri­cans com Mike Smith i Harold Press­ley. També va poder fit­xar el que ara mateix és con­si­de­rat el millor entre­na­dor euro­peu de tots els temps, Zelko Obra­do­vic.

A banda de la recor­dada Euro­lliga, durant la seva pre­sidència, el club va aixe­car dues lli­gues (1990-91 i 1991-92), una copa Korac (1990), dues super­co­pes (1986 i 1987) i sis lli­gues cata­la­nes. L’equip, de fet, hau­ria pogut ser per­fec­ta­ment campió d’Europa el 1992 a Istan­bul, però un tri­ple de Djord­je­vic (Par­ti­zan) ho va impe­dir.

La seva direc­tiva també va pilo­tar la venda de l’antic pavelló de la Penya, l’Ausiàs March, i el tras­llat el 1991 al magnífic Palau Olímpic, ins­tal·lació que sem­pre estarà vin­cu­lada al Dream Team –Magic, Jor­dan, Bird i com­pa­nyia– dels Jocs Olímpics del 1992.

Conesa va dei­xar el club el 1995 arran de la crisi econòmica en què estava immersa l’enti­tat després de viure la seva etapa més glo­ri­osa.

En l’àmbit pro­fes­si­o­nal, va ser el pro­pi­e­tari de la cone­guda xarxa de con­ces­si­o­na­ris de cot­xes de luxe que porta el seu nom, Conesa. De jove havia estat juga­dor a Santa Coloma de Gra­me­net.

Juga­dors com Jordi Villa­campa, Fer­ran Martínez i Car­les Ruf han remar­cat a les xar­xes soci­als no només la seva rellevància com a diri­gent sinó també el seu tarannà en el tracte per­so­nal.

Avui es guar­darà un minut de silenci i els juga­dors del pri­mer equip llui­ran un crespó negre en senyal de dol en el par­tit que els enfron­tarà amb el Covirán Gra­nada. La cerimònia de comiat tindrà lloc aquest diu­menge a les 15h al tana­tori de Bada­lona.