El Bàsquet Girona va noque­jar a l’Uni­caja en un par­tit com­pe­tit fins a la fi (91-85). Els juga­dors de Moncho Fernández van remun­tar un par­tit que van arri­bar a per­dre de deu punts gràcies a una com­pacta defensa i lide­rats per uns Aljami Dur­ham (22 punts) i Juani Mar­cos (15 punts i 7 assistències) en estat de gràcia. Els cata­lans sumen el seu sisè tri­omf del curs, el quart d’ençà de l’arri­bada de l’alqui­mista de Pon­te­pe­driña.

El par­tit arran­cava amb el gironí Yankuba Sima gua­nyant el salt ini­cial per al seu equip, l’Uni­caja. Els locals començaven bé, però topa­ven amb l’encert exte­rior de Killian Tillie, que avançava amb un tri­ple a un con­junt volia posar la directa a les pri­me­res de canvi. Els blanc-i-ver­mells, ahir de negre lluint la ter­cera equi­pació, s’afer­ra­ven al par­tit amb una gran defensa i un rebot ofen­siu de Juan Fernández els donava el lide­ratge (19-18).

La tera­nyina defen­siva cre­ada pels giro­nins des­gui­tar­rava a un equip que no sabia com empes­car-se-les. Com a con­tra­par­tida, els pupils de Moncho Fernández es col·loca­ven amb qua­tre per­so­nals tot just començar. L’Uni­caja en treia rèdit de la geni­a­li­tat dels seus juga­dors i col·locava la màxima diferència després d’un 2+1 de Kame­ron Tay­lor (+9). El públic s’enfu­ris­mava per la diferència de per­so­nals (al des­cans 12 dels 44 punts dels anda­lu­sos eren tirs lliu­res, per només 6 dels 37 giro­nins), i els locals tre­ien pit amb un tap de Fran­cisco Cáffaro que aixe­cava als seus com­panys de la ban­queta. Tot i això, els pro­ble­mes en el rebot brin­da­ven un reguit­zell de sego­nes opor­tu­ni­tats que per­me­tien als juga­dors d’Ibon Navarro mar­xar al des­cans amb la pae­lla pel mànec (37-44).

Després del des­cans el Girona reac­ci­o­nava amb un par­cial de 7-0 que escurçava diferències (50-52), però Yankuba Sima apa­rei­xia al res­cat del seu equip amb un 2+1 per fre­nar la sag­nia. El Girona mos­se­gava i Nike Sibande posava per davant als seus com­panys (55-54), tot ple­gat en un quart en què Mar­ti­nas Geben des­ple­gava un reci­tal de tirs de mitja distància que il·lusi­o­nava a la gra­de­ria. I, men­tres­tant, Juani Mar­cos feia una passa enda­vant ofe­rint una classe magis­tral de com enca­rar la cis­te­lla.

El par­tit era igua­ladíssim. Tyson Car­ter col·locava un +3 en l’electrònic després d’una geni­a­li­tat i Maxi Fje­lle­rup -ova­ci­o­nat pel des­gast físic dei­xat a la pista- tor­nava a posar la mínima (70-71) després de pas­sar per la línia de tirs lliu­res. L’inter­canvi en el mar­ca­dor era cons­tant, amb un Uni­caja que s’afer­rava al duel a base de geni­a­li­tats dels seus juga­dors, per con­tra el Girona sub­sis­tia des­gas­tant-se en defensa però amb una reserva d’ener­gia que s’anava esgo­tant.

Amb el par­tit empa­tat (74-74) dos tri­ples con­se­cu­tius d’Aljami Dur­ham aixe­ca­ven l’eufòria a Fon­ta­jau. El par­tit embo­gia, amb un con­tra­a­tac del Girona que col·locava un +5 (84-79) a falta de 63 segons pel final del par­tit. Amb 39 segons res­tants, Uni­caja ho inten­tava amb un tri­ple d’Osetkowski que no tocava ni cis­te­lla i, després d’un inter­canvi estèril de tirs lliu­res, el públic es tor­nava boig en veure com el Girona, ara sí, exe­cu­tava a al líder de la com­pe­tició i sumava un tri­omf que ben bé podria val­dre or.