Adeu a Dalipagic, l’aler que veia la cistella com una piscina

Dol en el bàsquet euro­peu. Un dels millors ano­ta­dors de la història, el lle­gen­dari Dra­zen Dali­pa­gic (1951, Mos­tar), va morir dis­sabte als 73 anys després d’una llarga bata­lla con­tra el càncer, segons van con­fir­mar dife­rents mit­jans ser­bis. La tra­jectòria de l’inter­na­ci­o­nal iugos­lau és una de les més for­mi­da­bles que es recor­den en el bàsquet FIBA, tot i que va començar a prac­ti­car el bàsquet quan ja era major d’edat. Des del 2007 forma part del Saló de la Fama de la FIBA. Tres anys abans ja havia entrat en el de Spring­fi­eld.

La seva vora­ci­tat no tenia límits. Durant deu tem­po­ra­des va tenir mit­ja­nes ano­ta­do­res per sobre dels 35 punts per par­tit i en 25 par­tits va superar la bar­rera dels 50 punts. Gran ídol del Par­ti­zan, va ser un ano­ta­dor com­pul­siu des de fora en un temps en què encara no hi havia la línia de tres punts, un detall impor­tant en el seu cas. El 1976 fins i tot els Cel­tics van mirar de fit­xar-lo. Va entrar-se algu­nes set­ma­nes amb l’equip, però si sig­nava un con­tracte amb els de Bos­ton això l’apar­tava automàtica­ment de la selecció iugos­lava pel regla­ment d’aquells anys.

Nas­cut a Bòsnia i Her­ze­go­vina, era cone­gut també com “Praja”. El seu pal­marès amb la selecció és un dels més bri­llants que es recor­den. Va ser el màxim ano­ta­dor de la història d’un com­bi­nat que ja no exis­teix (3.700 punts en 243 par­tits) i va tocar el cim als Jocs de Mos­cou quan va con­que­rir l’or en una cita sense el temi­ble equips dels EUA, país que va boi­co­te­jar aque­lla cita. També va ser plata als Jocs de Mon­treal (1976) , bronze als de Los Ange­les on va com­par­tir equip amb un joveníssim Dra­zen Petro­vic (1984) i campió del món el 1978 i MVP. Va con­que­rir tres edi­ci­ons de l’Eurobàsquet entre el 1973 i el 1977.

A Bel­grad amb el Par­ti­zan, va gua­nyar dues lli­gues, una copa i dos edi­ci­ons de l’antiga Korac com­par­tit pro­ta­go­nisme amb un altre mític juga­dor de l’equip, Kica­no­vic. En els seus millors anys les mit­ja­nes es van enfi­lar a més de 43 punts per par­tit. Va arri­bar a jugar una tem­po­rada en el Real Madrid al cos­tat d’una altra de les grans lle­gen­des del bàsquet bosnià, Mirza Delibašic. Dali­pa­gic, amb tot, només va jugar els par­tits de la copa d’Europa i després d’una tem­po­rada va fit­xar pri­mer per l’Udine i després pel Venècia, on el 25 de gener del 1987 va cla­var 70 punts a la Vir­tus quan ja podia apro­fi­tar-se també de la línia de tres punts. Es va reti­rar el 1991.