“Tot­hom té un pla fins que et donen un cop de puny a la boca.” Aquesta frase, dita pel boxe­ja­dor Mike Tyson i recu­pe­rada pel tècnic Moncho Fernández al final del par­tit, resu­mia la cator­zena der­rota dels giro­nins a l’ACB aquesta tem­po­rada (89-101), la pri­mera a Fon­ta­jau amb el gallec al cap­da­vant de la ban­queta. Una des­feta pro­vo­cada per un pri­mer quart –en parau­les del mateix tècnic– “ter­ri­ble” (13 a 31) i que feia rea­parèixer els vells fan­tas­mes dels giro­nins.

Els ara­go­ne­sos, amb un equip com­pacte i la neces­si­tat de gua­nyar després d’un mes enca­de­nant alts i bai­xos, en van tenir prou dei­xant noque­jats els locals en el pri­mer quart i sent sòlids durant els trenta minuts res­tants, per endur-se el duel. La der­rota encai­xada ahir con­tra un Sara­gossa afi­nat des del tir exte­rior (13/29 tri­ples) i amb un dur joc col·lec­tiu, torna a dei­xar el con­junt blanc-i-ver­mell en zona de des­cens. El d’ahir era el dar­rer par­tit abans d’un mes d’atu­rada de la com­pe­tició (la pro­pera cita serà el 2 de març a Bil­bao).

El ritme d’inici va ser frenètic. L’ener­gia en atac no es tras­lla­dava en defensa i Trae Bell-Hay­nes ho apro­fi­tava per mas­sa­crar la cis­te­lla giro­nina (12 punts al final del pri­mer quart). Les pèrdues bene­fi­ci­a­ven l’equip ara­gonès, que s’avançava en el mar­ca­dor (13-21) davant la des­es­pe­ració de Moncho Fernández per la falta de con­cen­tració dels seus juga­dors. Des­a­pa­re­guts de la pista i sense encert, els giro­nins veien com els seus con­trin­cants posa­ven el dit a la llaga després d’un dego­teig de punts que va cul­mi­nar amb un par­cial de 0 a 16 (13-31). I el pit­jor de tot: la feina de la set­mana, a la pape­rera.

La defensa en zona del Sara­gossa va ser sufi­ci­ent per des­ar­mar l’equip blanc-i-ver­mell, que volia córrer però topava amb el físic del rival. Més enllà de Maxi Fje­lle­rup (15 punts), hi havia poca par­ti­ci­pació en atac. Per a for­tuna dels locals, Juani Mar­cos (9 assistències) va aparèixer a les aca­ba­lles del segon quart i el Girona va millo­rar, però se’n va anar al des­cans cap­cot i cons­ci­ent que els rivals tenien la pae­lla pel mànec (45-58).

El joc es va repren­dre amb un Girona ador­mit. Un par­cial de 2 a 11 va emmu­dir el pavelló i va mar­car la màxima diferència (+20). El Sara­gossa man­te­nia impe­ca­ble el seu encert exte­rior (per sobre del 50%) i a mesura que avançaven els minuts s’anava con­so­li­dant el pro­blema. Ni Nike Sibande ni tam­poc Aljami Dur­jam tenien el seu dia, Susinskas i Bus­quets tam­poc, i fal­ta­ven punts per tenir alguna pos­si­bi­li­tat de com­pe­tir real­ment el matx.

Quan tot sem­blava per­dut, Mar­ti­nas Geben es va car­re­gar l’equip a l’esquena amb uns minuts de glòria en què van acon­se­guir fer mal gràcies a la cap­tura de rebots ofen­sius que evi­ta­ven que el Girona deixés anar el par­tit del tot. Aljami Dur­ham li va aga­far el tes­ti­moni per rebai­xar la bar­rera dels deu punts amb un tri­ple que va donar un bri d’espe­rança (80-87) amb qua­tre minuts res­tants de joc. Els locals tenien la pos­si­bi­li­tat de col·locar-se a cinc amb una cis­te­lla de Geben, però no es mate­ri­a­lit­zava. El lituà es va fer un cop al cap cons­ci­ent que amb la seva errada mar­xava la dar­rera opció per com­pe­tir. Acte seguit, Marco Spissu va cas­ti­gar amb un tri­ple que allu­nyava el perill i va dei­xar defi­ni­ti­va­ment fora de com­bat el Girona.