Les tres vega­des que Las Pal­mas, la capi­tal de l’illa de Gran Canària, ha estat seu de la copa, hi ha hagut un fina­lista català. Malau­ra­da­ment, només en la dar­rera, el 2018, el campió va ser del país. El Barça, diri­git pel veterà Sve­tis­lav Pesic, aca­bat de fit­xar onze dies abans arran de la des­ti­tució de Sito Alonso i que ence­tava una segona etapa al club després d’haver-lo dut al cap­da­munt amb la somi­ada copa d’Europa del 2003 al Palau, va esmi­co­lar els pronòstics i va der­ro­tar el Madrid en la final (92-90). L’ara repu­diat i juga­dor del Leyma Coru­nya Tho­mas Heur­tel va ser l’MVP. La final del 2015 se la va endur el Madrid con­tra els blau­grana (77-71) i l’any 1990, la Penya havia cai­gut con­tra el CAI Sara­gossa per 76-69.

La nove­tat d’aque­lla copa 1990 va ser la ins­tau­ració del MVP, que va recaure en Marc Davis (CAI Sara­gossa). Tres edi­ci­ons abans, el 1987, a la veïna Santa Cruz de Tene­rife, la copa havia estre­nat el for­mat actual de vuit equips que ha fet sort i s’ha ins­tau­rat en altres esports per la seva teòrica impre­vi­si­bi­li­tat. A par­tir de demà, el Barça, la Penya i el Baxi Man­resa llui­ta­ran per man­te­nir la tra­dició de fina­lista amb accent obert per llui­tar pel segon títol català a la capi­tal canària.

En el bàsquet modern gai­rebé sem­pre gua­nyen el Barça (27 títols) i el Madrid (29) –catorze de les quinze últi­mes edi­ci­ons, amb l’Uni­caja campió a Bada­lona el 2023–, però la per­cepció gene­ra­lit­zada és que la copa és una festa que, mal­grat el domini de blancs i blau­grana, ningú no es vol per­dre. L’ACB es va cons­ti­tuir en orga­nit­za­dora el 1984 amb títol del CAI Sara­gossa de Kevin Magee con­tra el Barça. Les altres cam­pa­na­des sona­des dels últims qua­ranta anys les van donar el mateix Sara­gossa el 1990, l’Estu­di­an­tes el 1992, l’històric Baxi Man­resa de Xixi Creus del 1995 i el València de l’ara con­se­ller d’Esports Berni Álva­rez, repu­tat tri­plista, el 1998, amb Nacho Rodi­lla d’MVP. La Penya amb vuit títols i el Basko­nia, amb sis, trans­cen­dei­xen l’àmbit de les sor­pre­ses.