Encara no s’ha acabat la feina
Bàsquet. ACB. El club gironí, amb una victòria de marge per sobre de la zona de descens gràcies al resultat obtingut contra el Joventut, afronta un calendari complex en la recta final
Celebrar i relativitzar. Aquesta és la tasca del cos tècnic del Bàsquet Girona, que, tot i sortir de la zona de descens gràcies a la victòria contra el Joventut, veu les orelles al llop si mira la classificació. I no n’hi ha per menys: queden 12 jornades de la fase regular i les set victòries aconseguides pels blanc-i-vermells no són garantia de res si es té en compte que el Granada (amb qui els gironins han perdut l’average) marca el descens amb només un triomf menys.
Un dels motius d’aquest neguit és el calendari. Els jugadors de Moncho Fernández volen assegurar els partits a Fontajau, però quatre de les sis cites pendents al pavelló municipal són contra equips de play-off (Gran Canària, Madrid, Tenerife i València). Tot plegat reforça la necessitat d’aconseguir rascar algun triomf fora de casa (Múrcia, Corunya, Manresa, Andorra i Barcelona).
El rentat de cara que la plantilla ha viscut d’ençà de l’entrada de Moncho Fernández (5 victòries en 12 partits) evidencia que el gir de timó ha sabut trampejar el temporal, però continua vigent entre la tripulació el neguit de saber si s’arribarà a bon port.
Intensitat: factor clau
“Sabem que per jugar i competir hem d’estar a un nivell energètic elevat. Necessitem que tots els jugadors estiguin concentrats i que puguin aportar els minuts que siguin. Avui ho hem fet molt bé, especialment els darrers 5-10 minuts, que sempre ens costen i perdem energia, però en el moment en què ha passat això l’equip s’ha connectat, ens hem comunicat i l’important és seguir”, exposava Maxi Fjellerup després del triomf en el derbi del cap de setmana passat. L’argentí, titular en 10 dels 12 partits dirigits pel gallec, ha fet un pas endavant i s’ha convertit en el quart màxim anotador de la plantilla (9,4 punts per partit) i el tercer més ben valorat (9,8 de mitjana), després de Juan Fernández i Ike Iroegbu.
“Estic molt content. Crec que l’arribada de Moncho (Fernández) ens ha donat molta confiança a tots i això s’ha notat des del primer dia. Hem d’estar concentrats i pendents dels detalls, però estic content perquè sento que puc aportar en defensa i en atac”, exposava l’argentí en ser interpel·lat per aquest fet. Fjellerup afegia la importància d’estar connectat també des de la banqueta, on sovint se’l pot visualitzar actiu en la faceta d’animació als companys que es troben dins el terreny de joc. “És important quan estàs a fora de la pista donar suport als companys que estan jugant, que són els que hi estan posant el físic. Cada partit és important per a nosaltres, però sabem la importància de guanyar a casa davant la nostra gent. Sempre intentem demostrar el que hem treballat durant la setmana. No és fàcil perquè el rival sempre et porta o t’intenta portar a un espai incòmode”, subratllava.
El seu company d’equip, Martinas Geben, citava Kobe Bryant al final del partit: “Job is not done yet (encara queda feina per fer)”, deia l’interior lituà en al·lusió a la recta final que té l’equip al davant. Queden 12 partits i els integrants de l’equip són conscients que l’eufòria de sortir de la zona de descens s’ha de traslladar en intensitat a dins la pista per evitar les desconnexions que l’equip ha viscut en episodis anteriors. Al cap i a la fi, citant una de les frases cèlebres de la llegenda de Los Angeles Lakers, “no hi ha motivació més gran per perseguir l’èxit que conèixer l’amargor de la derrota”.