El Bàsquet Girona té una tem­po­rada d’alts i bai­xos. Els resul­tats no acom­pa­nya­ven i el con­junt des­pre­nia amb freqüència una sen­sació d’inse­gu­re­tat cada vegada que veia les ore­lles al llop en un par­tit. Un inici com­plex va cata­pul­tar la sor­tida de Fotis Kat­sika­ris al cap­da­vant de la ban­queta després de la der­rota en la jor­nada 11 con­tra el Coru­nya; ales­ho­res l’equip era cuer amb només dues victòries.

L’arri­bada de Moncho Fernández ha esde­vin­gut un reforç neces­sari. El gallec, que ater­rava després d’estar-se uns mesos sense entre­nar i amb una vida labo­ral a l’ACB vin­cu­lada prin­ci­pal­ment a l’Obra­doiro, ha trans­for­mat la plan­ti­lla. D’ençà del seu ater­ratge l’equip ha dis­pu­tat 12 par­tits, dels quals n’ha gua­nyat la mei­tat. De fet, si la lliga hagués arren­cat amb la seva arri­bada, els giro­nins esta­rien vore­jant l’entrada a la zona de play-off i gau­dint d’un rèdit de qua­tre victòries de marge per sobre la zona de des­cens.

A més a més, el con­junt ha millo­rat notòria­ment en defensa (és un dels equips que menys punts han encai­xat en els dar­rers 12 par­tits) i en atac amb els fit­xat­ges de Pep Bus­quets i Mar­ti­nas Geben, fet que ha reduït la dependència ano­ta­dora d’Ike Iro­egbu.

Que­den 11 jor­na­des de lliga i l’equip gironí ha sumat vuit victòries, és a dir, és a cinc tri­omfs dels 13 amb els quals va acon­se­guir fina­lit­zar la tem­po­rada pas­sada. Cal recor­dar que el curs ante­rior hi va haver un tri­ple empat amb 11 victòries (Obra­doiro, Breogán i Gra­nada) que va per­ju­di­car l’exe­quip de Fernández, que no va poder evi­tar el des­cens.