Tretzena participació de l’Uni Girona en la copa, el torneig que va disputar per primer cop el 2012 al Príncipe Felipe d’Arganda del Rey, que va guanyar el 2021 a València després de perdre’n quatre finals seguides contra l’Avenida. És també la cita en què ha hagut de marxar amb la cua entre les cames amb les derrotes en els quarts de final, fa un any a Huelva contra l’Estudiantes (49-72) i el 2023 a Saragossa, que repeteix com a seu –al Príncipe Felipe el club gironí va perdre la segona final, el 2018– a mans del Gernika (65-79). L’Spar no hi ha tornat a perdre i s’hi torna a veure les cares en el primer partit de quarts (18.30 h), que juga avui per la seva condició de campió d’hivern de la lliga, de la qual torna a ser el líder i amb dues victòries de marge respecte a l’Avenida i el València.

L’Uni acumula 11-11 en la copa, només ha guanyat l’Avenida en la semifinal de fa quatre anys quan Roberto Íñiguez entrenava l’equip castellà, un duel que es va repetir la temporada posterior i amb signe oposat en la final; també a València i en la cinquena final entre els dos equips, que es va acabar amb les blaves alçant el títol en sis anys. El conjunt taronja, que juga el segon partit de quarts contra el Jairis de Bernat Canut –i Morgan Bertsch i Frida Eldebrink, campiona amb l’Uni–, que debuta en la copa, és una víctima propícia per al club gironí perquè hi ha perdut en els quatre antecedents: quarts el 2019, semifinals el 2020 i el 2022 i final el 2021. La capacitat de refer-se de les tres derrotes en sis dies que va enllaçar el campió dels últims cinc títols FEB en joc, que s’estrena també a Saragossa en la fase final de l’Eurolliga a l’abril, és una de les grans incògnites d’una cita que en la final del 2023 va superar els 10.800 espectadors. Aquest any, com el 2024, el campió no té garantida la plaça per a la màxima competició europea, com li passava a l’Uni a València o al Casademont a Saragossa fa dos anys. Les tres places són per al campió de lliga, seguit del primer de la lliga regular –ara seria l’Spar–, el subcampió de lliga i, llavors, sí, qui alci el títol diumenge.

El Gernika, capaç de perdre de 53 amb el València i guanyar en un final ajustat a Lugo, on l’Avenida va perdre la setmana passada, té bons records de la copa més enllà de l’antecedent amb l’Uni, amb Sandra Ygueravide amb les morades i Irati Etxarri a la llista de baixes de l’equip gironí. Aquell dia Bernat Canut s’enfrontava al que llavors era l’equip d’Anna Montañana –ara a Salamanca després d’entrenar el Jairis– amb vuit jugadores, inclosa Berta Ribas i Shay Murphy, que jugava amb una mà per tenir un dit trencat. Ariztimuño, Alberdi i Dodson són les úniques que segueixen del curs passat en l’equip, que, com l’Uni –hi segueixen Ygueravide, Canella i López– amb Íñiguez, també va renovar l’entrenador. Les de Maloste també han tingut en l’Avenida una bèstia negra, perquè hi han perdut els cinc partits, fa un any a quarts (66-56) i en quatre de les cinc semifinals disputades: 53-59 a Saragossa, 72-56 a València (2022), 74-46 a Vitòria i 48-72 a Fontajau.

L’Spar Girona té avui el seu partit 499 en la màxima categoria, el sisè dels set que impedeixen a Roberto Íñiguez ser a la banqueta per la sanció i el 41è del curs comptant la lliga catalana (1-1), la lliga (22-4) i l’Eurocopa (9-3). I ho fa en plenitud, havent fet el millor inici en la lliga (11-0) i caient en l’Eurocopa en el pitjor partit amb diferència: la tornada dels quarts amb l’Asvel Lió (72-51, 77-72 en l’anada). Les 12 jugadores arriben amb molt poca càrrega de minuts –amb prou feines superen els 20 per partit les darreres setmanes– i conjuntades, en espera que, quan es requereixi el talent individual, aparegui.