Tret­zena par­ti­ci­pació de l’Uni Girona en la copa, el tor­neig que va dis­pu­tar per pri­mer cop el 2012 al Príncipe Felipe d’Arganda del Rey, que va gua­nyar el 2021 a València després de per­dre’n qua­tre finals segui­des con­tra l’Ave­nida. És també la cita en què ha hagut de mar­xar amb la cua entre les cames amb les der­ro­tes en els quarts de final, fa un any a Huelva con­tra l’Estu­di­an­tes (49-72) i el 2023 a Sara­gossa, que repe­teix com a seu –al Príncipe Felipe el club gironí va per­dre la segona final, el 2018– a mans del Ger­nika (65-79). L’Spar no hi ha tor­nat a per­dre i s’hi torna a veure les cares en el pri­mer par­tit de quarts (18.30 h), que juga avui per la seva con­dició de campió d’hivern de la lliga, de la qual torna a ser el líder i amb dues victòries de marge res­pecte a l’Ave­nida i el València.

L’Uni acu­mula 11-11 en la copa, només ha gua­nyat l’Ave­nida en la semi­fi­nal de fa qua­tre anys quan Roberto Íñiguez entre­nava l’equip cas­tellà, un duel que es va repe­tir la tem­po­rada poste­rior i amb signe opo­sat en la final; també a València i en la cin­quena final entre els dos equips, que es va aca­bar amb les bla­ves alçant el títol en sis anys. El con­junt taronja, que juga el segon par­tit de quarts con­tra el Jai­ris de Ber­nat Canut –i Mor­gan Bertsch i Frida Elde­brink, cam­pi­ona amb l’Uni–, que debuta en la copa, és una víctima propícia per al club gironí perquè hi ha per­dut en els qua­tre ante­ce­dents: quarts el 2019, semi­fi­nals el 2020 i el 2022 i final el 2021. La capa­ci­tat de refer-se de les tres der­ro­tes en sis dies que va enllaçar el campió dels últims cinc títols FEB en joc, que s’estrena també a Sara­gossa en la fase final de l’Euro­lliga a l’abril, és una de les grans incògni­tes d’una cita que en la final del 2023 va superar els 10.800 espec­ta­dors. Aquest any, com el 2024, el campió no té garan­tida la plaça per a la màxima com­pe­tició euro­pea, com li pas­sava a l’Uni a València o al Casa­de­mont a Sara­gossa fa dos anys. Les tres pla­ces són per al campió de lliga, seguit del pri­mer de la lliga regu­lar –ara seria l’Spar–, el sub­campió de lliga i, lla­vors, sí, qui alci el títol diu­menge.

El Ger­nika, capaç de per­dre de 53 amb el València i gua­nyar en un final ajus­tat a Lugo, on l’Ave­nida va per­dre la set­mana pas­sada, té bons records de la copa més enllà de l’ante­ce­dent amb l’Uni, amb San­dra Ygue­ra­vide amb les mora­des i Irati Etxarri a la llista de bai­xes de l’equip gironí. Aquell dia Ber­nat Canut s’enfron­tava al que lla­vors era l’equip d’Anna Montañana –ara a Sala­manca després d’entre­nar el Jai­ris– amb vuit juga­do­res, inclosa Berta Ribas i Shay Murphy, que jugava amb una mà per tenir un dit tren­cat. Ariz­timuño, Alberdi i Dod­son són les úniques que seguei­xen del curs pas­sat en l’equip, que, com l’Uni –hi seguei­xen Ygue­ra­vide, Cane­lla i López– amb Íñiguez, també va reno­var l’entre­na­dor. Les de Maloste també han tin­gut en l’Ave­nida una bèstia negra, perquè hi han per­dut els cinc par­tits, fa un any a quarts (66-56) i en qua­tre de les cinc semi­fi­nals dis­pu­ta­des: 53-59 a Sara­gossa, 72-56 a València (2022), 74-46 a Vitòria i 48-72 a Fon­ta­jau.

L’Spar Girona té avui el seu par­tit 499 en la màxima cate­go­ria, el sisè dels set que impe­dei­xen a Roberto Íñiguez ser a la ban­queta per la sanció i el 41è del curs comp­tant la lliga cata­lana (1-1), la lliga (22-4) i l’Euro­copa (9-3). I ho fa en ple­ni­tud, havent fet el millor inici en la lliga (11-0) i caient en l’Euro­copa en el pit­jor par­tit amb diferència: la tor­nada dels quarts amb l’Asvel Lió (72-51, 77-72 en l’anada). Les 12 juga­do­res arri­ben amb molt poca càrrega de minuts –amb prou fei­nes superen els 20 per par­tit les dar­re­res set­ma­nes– i con­jun­ta­des, en espera que, quan es reque­reixi el talent indi­vi­dual, apa­re­gui.