Els primers que la van veure jugar van ser els companys de l’escola Llebetx de Vilanova i la Geltrú. Va ser allà on Gala Mestres (1994) va descobrir que tenia un talent que no tenia aturador. Als 30 anys, Mestres s’ha convertit en un dels pals de paller de l’Uni Ferrol, l’equip gallec que ha fet història arribant a la final de l’Eurocopa, de la qual aquest vespre (20 hores) es jugarà l’anada contra el Villeneuve d’Ascq francès en un duel de 80 minuts que es resoldrà definitivament el 2 d’abril. Un matx al qual arriben havent jugat la fase prèvia per classificar-se. Han aconseguit il·lusionar a tots i cadascun dels 65.000 habitants d’aquest municipi de la Corunya.

La ventafocs de la competició ha aconseguit arribar a la final contra tot pronòstic i ara vol continuar fent història. La catalana explica: “Sempre he seguit les competicions europees i recordo l’any passat estar-ho mirant a la tele i veure equips top, tenim present que a les finals hi arriben equips grans. Ferrol és un equip de poble i arribar aquí va molt més enllà del que nosaltres ens podríem haver imaginat. Tothom ens segueix, tothom ens atura pel carrer, la cua per comprar entrades per al partit feia la volta al pavelló i la gent està molt emocionada.”

La trajectòria de la vilanovina va començar fa més d’una dècada al Barça CBS de Lliga Femenina 2, ha plogut molt des d’aleshores i Mestres és conscient que, de partits com el d’aquest vespre, n’hi ha ben pocs: “La vida d’un esportista és anar any a any, no pots pensar gaire en el futur, és molt de treball i esforç, i anar recollint. I aquesta és una recompensa molt gran. Al final crec que aquest equip ha estat una sorpresa, moltes de les jugadores eren rookies l’any passat i és un somni això que estem vivint.”

Els romàntics de l’esport s’han enamorat d’aquest petit club gallec que, tot i tenir un pressupost ajustat, ha desafiat l’statu quo de les hegemonies europees, i, a la vegada, ha esdevingut un oasi per a Mestres, que ha reivindicat el seu talent en aquest esport. “L’he anat estimant (el bàsquet) a mesura que l’he anat coneixent. I a mesura que he crescut és quan més l’he gaudit. Quan et vas fent gran deixes de pensar individualment i de voler arribar com més lluny millor, valores molt més les victòries i gaudir de l’equip on estàs.”

Avui el pavelló d’A Malata s’omplirà de gom a gom. Els aficionats viuran una jornada històrica i vibraran animant les seves jugadores. I, entre elles, una vilanovina amb molt de bàsquet a les mans.