Lliga femenina

“Ens esperen quatre finals”

Lliga Femenina.

L’Spar Girona depèn de si mateix per acabar la fase regular en primera posició i obtenir la classificació per a l’Eurolliga

Les der­ro­tes són dures d’encai­xar. Més encara si et pri­ven de jugar una final. L’Spar Girona ha retor­nat a la feina després de l’eli­mi­nació a les semi­fi­nals de la copa de la Reina i té poc temps per aca­bar de dige­rir les emo­ci­ons del cap de set­mana vis­cut a Sara­gossa. En defi­ni­tiva, hi ha par­tits i par­tits. I aquells que se t’esca­pen de les mans són els que cos­ten d’esbor­rar del cap.

“L’equip està una mica baix d’ànims. Han pas­sat només dos dies i tam­poc no et puc dir que estem bé. Som cons­ci­ents que hem de pen­sar en tot el que ve i que depèn de nosal­tres, però és cert que venim d’un dal­ta­baix. No pel fet de per­dre a les semi­fi­nals, sinó perquè sem­blava que ho teníem, aca­riciàvem la final. Teníem un bon avan­tatge al des­cans, la per­dem, la recu­pe­rem altre cop i arri­bem als minuts finals amb un marge per dir: ‘gai­rebé ho tenim’. Haver-ho aca­ri­ciat, doncs, ens té una mica atra­pa­des encara, però el que queda ara és molt impor­tant i depèn de nosal­tres.” Així es va expres­sar la juga­dora Marta Cane­lla dos dies després d’encai­xar el cop.

I és així. Res­ten qua­tre par­tits de lliga (Sara­gossa, Araski, Ensino i Jai­ris) i les giro­ni­nes són pri­me­res amb una victòria de marge per sobre del València i dues per sobre del Per­fu­merías Ave­nida. Si acon­se­guei­xen aca­bar la fase regu­lar en pri­mera posició, l’any que ve tor­na­ran a jugar la màxima com­pe­tició euro­pea: “El que ens queda, per unes coses o unes altres, crec que no serà fàcil. Per com s’ha demos­trat que és la lliga, al final és igual que juguis con­tra el catorzè que el cinquè. Totes tenim neces­si­tat de gua­nyar i crec que en aquests dar­rers qua­tre par­tits això es veurà encara més. Nosal­tres tenim un repte il·lusi­o­nant, hem fet una tem­po­rada regu­lar molt bona, pràcti­ca­ment impe­ca­ble, i ara som en un moment de dir: o aca­bem la lliga bé o ens dei­xem endur i caiem. Al final el premi que tenim és molt i molt gran: tor­nar l’Spar Girona a l’Euro­lliga. Volem acon­se­guir-ho, però sabem que ens espe­ren qua­tre finals i no hi ha marge d’error.”

Una clas­si­fi­cació, la de l’Euro­lliga, que tot i no ser una copa esde­vin­dria el premi a una tem­po­rada en què el club ha acon­se­guit dei­xar endar­rere els fan­tas­mes del curs pas­sat i ha tor­nat a sen­tir-se capaç de ser a dalt de tot. “Evi­dent­ment, aixe­car el títol de lliga a la final del play-off és molt emo­ci­o­nant, però per mi ser pri­me­res de lliga regu­lar és un gran mèrit i em sem­bla bé que sigui pre­miat amb acon­se­guir plaça a l’Euro­lliga. Perquè al final és la feina de tot l’any. A mi em res­so­na­ria espe­ci­al­ment que siguem nosal­tres les que, con­tra tot pronòstic, hem estat les millors en la fase regu­lar.”

Torna Íñiguez

Després de set par­tits san­ci­o­nat, aquest dis­sabte con­tra el Sara­gossa Roberto Íñiguez tor­narà al cap­da­vant de la ban­queta giro­nina. Ho fa gai­rebé un mes i mig d’ençà de l’epi­sodi que va pro­ta­go­nit­zar en el par­tit de lliga con­tra el València i que ha impli­cat que fos Jordi Sar­ga­tal qui exercís de màxim res­pon­sa­ble. I, val a dir, el català ha excel·lit en la seva tasca amb sis victòries en set par­tits.

Una situ­ació estra­nya, per la durada de la sanció, però que s’ha aca­bat inte­ri­o­rit­zant al ves­tu­ari. “En el dia a dia, tot i que hem inten­tat que hi hagi nor­ma­li­tat, és una cosa atípica perquè han estat molts par­tits. Més que nosal­tres, pot­ser a ell l’ha afec­tat més, però crec que hem estat totes jun­tes i ara és moment de seguir enda­vant. A vega­des els can­vis són bons, sobre­tot si pas­sen per coses que no pots con­tro­lar i que et fan enfa­dar perquè unei­xen l’equip. Ara quan tor­nem a tenir a en Roberto (Íñiguez) al cap­da­vant, doncs bé, ens ha dut a aquesta gran dinàmica i el fet que hi sigui segur que ens inten­tarà fer treure aquesta gus­pira.”

Vivint el somni

Pro­ba­ble­ment, el que és més com­pli­cat després d’arri­bar a l’elit és acon­se­guir man­te­nir-s’hi. I Marta Cane­lla, amb més d’una dècada de bàsquet a l’esquena, pot dir que ho ha fet. Després de jugar vuit anys a Lliga Feme­nina 2 i un a Cha­llenge, enguany cursa la seva ter­cera tem­po­rada a LFEn­desa, un espai que ha pas­sat de ser un desig a una rea­li­tat on s’ha con­so­li­dat con­ver­tint-se en aque­lla peça poli­va­lent que tot entre­na­dor vol a la seva ban­queta. “Aquest any he acon­se­guit esta­bi­lit­zar-me passés el que passés. Tens un equip amb juga­do­res que en la pri­mera volta tenen una gran capa­ci­tat ano­ta­dora? Doncs, tot i això, et fas un forat en el nucli dur de l’equip. Ens fal­ten pivots? Doncs ens inven­tem això, hi posem la Marta i ens fun­ci­ona i ajuda l’equip. La lec­tura ha estat bona perquè estic en un dels millors equips de la lliga i, vagi com vagi, comp­ten amb mi per jugar moments impor­tants i estic con­tenta de ser útil en un gran equip com és aquest.”

El repte és gran i desit­jat per totes aque­lles per­so­nes que volen reviure les màgiques nits d’Euro­lliga a Fon­ta­jau. Per això l’objec­tiu no va exempt de res­pon­sa­bi­li­tat, per­so­nal i col·lec­tiva : “Crec que sem­pre n’hi ha, de res­pon­sa­bi­li­tat. Sobre­tot quan tens sen­ti­ment de club, ets naci­o­nal... Crec que les coses es viuen d’una altra manera. Per exem­ple, l’objec­tiu de tor­nar a l’Euro­lliga és del club, però passa a ser per­so­nal per mi també perquè sents que tens un impacte i una res­pon­sa­bi­li­tat, que totes, juga­do­res i direcció, ens sen­tim amb aquesta res­pon­sa­bi­li­tat. Però és cert que t’ho endús cap a dins, jo almenys ho sento així.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el darrer article gratuït dels 5 d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)