La pre­missa fun­da­ci­o­nal del club, de no esti­rar més el braç que la màniga, va fer que l’Uni renunciés a estre­nar-se en la com­pe­tició euro­pea abans del títol del 2015. La FEB, amb el Ros Casa­res des­a­pa­re­gut el 2012 quan aca­bava de ser campió esta­tal i con­ti­nen­tal, li ho havia ofert per ser semi­fi­na­lista en el ‘play-off’; una de les con­seqüències d’aquell pri­mer èxit va ser el debut euro­peu per la porta gran, l’Euro­lliga. El repte espor­tiu era xava­lla com­pa­rat amb l’esforç logístic que supo­sava jugar al Vell Con­ti­nent, i el club l’afron­tava havent gua­nyat la super­copa també a Fon­ta­jau, d’una banda, i el tan­cava amb 4-10 sumant les victòries a casa, entre les quals el 54-52 con­tra l’ales­ho­res –i recent­ment pro­cla­mat– campió, el Praga de Laia Palau, Marta Xar­gay i Sonja Petro­vic, de l’altra.

Tres anys seguits en l’Euro­copa per­me­tien al club con­so­li­dar-se en un tor­neig en què feia pas­sos enda­vant cada any fins arri­bar a la semi­fi­nal el 2019, abans de gua­nyar el segon títol de lliga, amb què tor­na­ria al màxim nivell. El 2021 i el 2022, l’equip arri­bava als quarts de final, pri­mer a doble par­tit en for­mat bom­bo­lla a Sala­manca i, després, al millor de tres, sem­pre con­tra l’Ave­nida, que el tor­nava a dei­xar fora fa dos anys, ales­ho­res en la fase de grups.

Les dues dar­re­res tem­po­ra­des en l’Euro­copa, amb semi­fi­nals i quarts, han aca­bat sent un llast per a l’Spar Girona, que sent pri­mer de la lliga per pri­mer cop, el curs que ve afronta l’11è any a Europa, el sisè en l’Euro­lliga.