La Penya, que arri­bava sense més marge d’error si vol dis­pu­tar el play-off després de vuit der­ro­tes en els últims deu par­tits, va mos­trar la seva millor versió a Lugo, on no va patir gens ni mica perquè des de l’inici, amb un 4-18, va jugar a plaer i va arri­bar a domi­nar de 24 punts. El Breogán, acos­tu­mat a patir fins a l’última jor­nada per man­te­nir la cate­go­ria després de cos­tar-li dotze anys tor­nar a l’elit, va jugar sense la pressió de bai­xar perquè per als gallecs les últi­mes jor­na­des són com jugar el seu play-off par­ti­cu­lar. Els de Dani Miret van jugar al límit, al des­cans ja havien ano­tat els deu juga­dors que havien par­ti­ci­pat –Vives no va jugar per molèsties al maluc però ja jugarà con­tra el Bil­bao–, i abans del des­cans la renda ja era ines­pe­rada (23-44), dei­xant els gallecs amb un 7/25 tirs de dos i 1/9 en tri­ples. La sor­tida de l’equip gallec sem­blava que podia posar pressió amb un 6-0 de sor­tida, però ràpida­ment Dot­son, que és un dels juga­dors que assu­mei­xen galons i res­pon­sa­bi­li­tat quan les coses es com­pli­quen, va posar les coses al seu lloc amb un tri­ple i dues acci­ons de 2+1 (29-50). Els ner­vis dels gallecs van pro­vo­car una tècnica, amb 5.202 espec­ta­dors pres­si­o­nant, però al mateix temps era un luxe perquè ani­ma­ven el seu equip com si guanyés quan per­dia de 20 punts. La Penya va aga­far la màxima diferència (31-55). A par­tir de lla­vors l’equip català va tenir sem­pre el par­tit sota con­trol. Fins i tot quan l’ex Penya Mavra (va jugar la tem­po­rada 2017/2018 només cinc par­tits a Bada­lona, va situar el 57-69), però un tri­ple de Hanga va sen­ten­ciar.