Gua­nyar un equip que té unes des­pe­ses d’explo­tació que, segons publi­cava AS a mit­jans d’abril, vore­gen els 44 mili­ons d’euros en la secció de bàsquet, no és cosa fàcil. Els diners atra­uen el talent, i és inne­ga­ble que en la plan­ti­lla del con­junt blanc n’hi ha. Ara bé, el Bàsquet Girona va ser capaç de com­pe­tir, ahir, (71-79) con­tra una ban­queta far­cida d’estre­lles i que arri­bava car­re­gada de minuts després de dues der­ro­tes con­se­cu­ti­ves en l’Euro­lliga.

Els giro­nins van començar sor­pre­nent els juga­dors de Chus Mateo, que donava des­cans a algu­nes figu­res impor­tants. Altres peces clau, com ara Facundo Cam­pazzo, no falla­ven a la cita. De fet, el base del Madrid pro­ta­go­nit­zava un duel amb Juani Mar­cos en un pri­mer quart en què els giro­nins sor­pre­nien els rivals gràcies a l’encert exte­rior (5/11 en T3). Ara bé, la bom­bo­lla giro­nina es pun­xava amb un 0/11 en tri­ples en el segon par­cial que per­me­tia als blancs arri­bar al des­cans domi­nant el mar­ca­dor (29-34). I, pit­jor encara, posa­ven en escac la recepta que fins ara tants bons plats havia cui­nat.

La rotació del Madrid, que donava minuts a juga­dors menys pro­ta­go­nis­tes, com ara Fer­nando, Ndi­aye i González, per­me­tia al Girona amenaçar l’statu quo del con­junt blanc. Un club que, a més, no es podia ni per­me­tre arri­bar a la pròrroga perquè tenia l’AVE a les 15.10 h. I qui tenia ganes de pujar-hi era Dza­nan Musa, que va fer un reci­tal de llançaments exte­ri­ors (6/7 T3, de què 5 en el ter­cer par­cial) que van posar la màxima diferència (+11) en el mar­ca­dor.

El Girona, però, sabia patir i res­sus­ci­tava amb un encer­tat Yves Pons i amb un incan­sa­ble Mar­ti­nas Geben al rebot. Sense Musa en pista, els locals apro­fi­ta­ven per tor­nar-se a posar dins del par­tit (63-63). Li agra­dava tan poc aquesta situ­ació a Chus Mateo que es veia obli­gat a posar a pista el seu quin­tet de gala: Cam­pazzo, Tava­res, Musa, Hezonja i Rat­han-Mayes sor­tien amb el par­tit empa­tat per treure les cas­ta­nyes del foc. I l’estratègia resul­tava efec­tiva.

Mario Hezonja demos­trava que el sobre­nom de super-Mario té una raó de ser. El croat esvaïa els fan­tas­mes amb un tri­ple que des­en­ca­llava el par­tit i es car­re­gava l’equip a l’esquena amb indi­vi­du­a­li­tats d’aque­lles que ompli­ran el seu vídeo de high­lights d’aquesta tem­po­rada. El tècnic madri­leny el man­te­nia en pista tot el dar­rer quart, cons­ci­ent que el seu talent marca diferències. I així es cons­ta­tava: els blancs esti­ra­ven el mar­ca­dor amb dos minuts i mig res­tants de par­tit. El des­en­cert gironí aca­bava de cons­ta­tar que David no tenia armes sufi­ci­ents per superar Goliat. El gegant blanc mar­xava de Girona pro­lon­gant la seva ratxa de tri­omfs (17) con­se­cu­tius en lliga.

Tot ple­gat en una jor­nada mar­cada també per la victòria del Gra­nada con­tra el Man­resa (86-80) que allu­nya una mica més la per­manència matemàtica dels giro­nins.