Diu­menge de pluja i dia aigua­lit a Fon­ta­jau. Al Bàsquet Girona se li va esca­par el xoc con­tra el Tene­rife (84-93). Els giro­nins van per­dre l’ore­mus en el dar­rer par­cial d’un par­tit que van dis­pu­tar fins a les aca­ba­lles, després d’anar a remolc pràcti­ca­ment 30 minuts, però posant-se per davant al final del ter­cer quart. Mar­ce­linho Huer­tas, vete­raníssim i pro­vi­den­cial per als seus com­panys, va aparèixer els dar­rers deu minuts amb el par­tit ajus­tat per un sol punt i es va posar l’equip a l’esquena (9 punts en 7 minuts), impe­dint la festa a Fon­ta­jau.

Els giro­nins arran­ca­ven el duel amb un cert punt de tran­quil·litat després de la der­rota del Gra­nada a mans del Gran Canària (98-83) dis­sabte. La hiperac­ti­vi­tat de Maxi Fje­lle­rup a tots dos cos­tats de la pista per­me­tia als locals pren­dre la ini­ci­a­tiva, tot i que els cana­ris res­po­nien amb l’encert exte­rior de Tho­mas Scrubb i Mar­ce­linho Huer­tas. Una cis­te­lla d’Aaron Door­nekamp i un tri­ple de Jaime Fernández cap­gi­ra­ven el mar­ca­dor després d’un inici espe­rançador (12-16).

Un par­cial de 0-10 tri­tu­rava la feina feta i com­pli­cava les pre­vi­si­ons dels blanc-i-ver­mells. El Tene­rife havia posat velo­ci­tat de cre­uer i el +12 en el mar­ca­dor deno­tava que els cata­lans hau­rien de reforçar el seu ímpetu si volien tenir alguna opció d’endur-se el tri­omf. Els de Moncho Fernández arri­ba­ven al des­cans per sota (31-38) i amb la sen­sació que no sabien quina tecla tocar per can­viar el ritme del par­tit.

Tor­nant de la pausa, Juan Fernández entrava en joc amb dues acci­ons con­se­cu­ti­ves que evi­ta­ven que el rival s’escapés (40-44). Un tir al més pur estil bomba Navarro d’Aljami Dur­ham col·locava la mínima 48-49. I un tri­ple d’Yves Pons, ins­pi­radíssim des de l’exte­rior, avançava els giro­nins. El par­tit entrava en un inter­canvi de cis­te­lles que bene­fi­ci­ava els locals (64-60).

I ales­ho­res, la feina feta en orris. Que­da­ven pocs segons per tan­car el ter­cer quart i una segona anti­es­por­tiva a Pep Bus­quets després d’una empenta a Henri Drell aca­bava amb el català expul­sat. Tot seguit, la tècnica a Drell fina­lit­zava amb l’expulsió també de l’estonià, que mar­xava aplau­dint amb to de sorna. A això s’hi afe­gia Jaime Fernández, sigil·lós i mortífer, ano­tant un tri­ple en el dar­rer sos­pir del quart que empa­tava el par­tit 66-66 sobre la bot­zina.

El par­tit estava ajus­tat. Res­ta­ven cinc minuts en el mar­ca­dor i Huer­tas es posava l’equip a l’esquena. Pri­mer, per col·locar-lo a 3 i, després, per fer una pas­sada a Scrubb que posava el +5. El bra­si­ler tenia un impacte trans­cen­den­tal, domi­nant abso­lu­ta­ment el joc, rebent una tècnica i, poste­ri­or­ment, ano­tant en sus­pensió en un tan­car i obrir d’ulls (75-83). Era l’esto­cada defi­ni­tiva.