Una victòria que podria valer una per­manència. El Bàsquet Girona ha con­que­rit Andorra (97-106) i ha sumat la seva onzena victòria del curs en un par­tit que els giro­nins han domi­nat pràcti­ca­ment d’inici a fi. Després d’una pri­mera mei­tat igua­lada, l’entrada en joc de Maxi Fje­lle­rup (18 punts i 6 rebots), espe­ci­al­ment encer­tat al ter­cer quart, ha esde­vin­gut un fac­tor clau per al tri­omf. Tot ple­gat davant un Sekou Doum­buya (30 punts i 8 rebots) que asso­lia el seu rècord per­so­nal d’ano­tació a l’ACB.

L’inici era eficàcia abso­luta per part del Girona. Un 100% d’encert exte­rior amb qua­tre tri­ples con­ver­tits avançava als juga­dors de Moncho Fernández (9-12). Tot i això, els andor­rans s’afer­ra­ven al par­tit gràcies a les sego­nes opor­tu­ni­tats. Els del Prin­ci­pat, però, no podien fre­nar a un ins­pi­rat Ike Iro­egbu, que fina­lit­zava el pri­mer quart amb 9 punts. L’entrada en bonus del Girona per­me­tia als andor­rans reta­llar distàncies des del tir lliure amb un Doum­bouya que posava l’equi­tat (22-22).

El Girona volia prémer l’acce­le­ra­dor però Fer­ran Bas­sas ho impe­dia amb el seu encert exte­rior i Doum­bouya avançava als locals en el mar­ca­dor (34-33). El par­tit es con­ver­tia en un inter­canvi de tri­ples que man­te­nia la igual­tat en el joc.

Moncho Fernández es pas­se­java inquiet per la ban­queta fins que un tri­ple de Maxi Fje­lle­rup sobre la bot­zina de la pos­sessió oxi­ge­nava el par­tit. Durava poc l’oxi­ge­nació, perquè res­po­nia Stan Okoye empa­tant a les por­tes del des­cans (52-52).

El Girona sor­tia millor de la pausa, però la ter­cera falta sobre un Ike Iro­egbu que duia 17 punts obli­gava a Moncho Fernández a seure a l’ame­ricà a la ban­queta. Tot i això, els blanc-i-ver­mells per­dien la lluita pel rebot i això dotava de sego­nes opor­tu­ni­tats als juga­dors de Joan Plaza. El vers lliure de Maxi Fje­lle­rup estava espe­ci­al­ment ins­pi­rat i per­me­tia als giro­nins esca­par-se en el mar­ca­dor (+10) amb autènti­ques acci­ons bri­llants. Els giro­nins olo­ra­ven la sang i volien rema­tar la feina.

Al Mora­banc se li esgo­tava el temps. Cinc minuts i 13 punts de diferència recla­ma­ven una reacció dràstica si volien tenir alguna opció. Amb Jer­rick Har­ding des­a­pa­re­gut, dos tri­ples con­se­cu­tius lide­rats per un estra­tosfèric Doum­buya reta­lla­ven la diferència (+6). Un temps mort per­me­tia als blanc-i-ver­mells recu­pe­rar la tran­quil·litat i Juani Mar­cos posava la pausa necessària per posar el lla­cet a la onzena victòria de la tem­po­rada. Un tri­omf que, a l’espera de què facin aquest diu­menge Gra­nada i Coru­nya, podria valer una per­manència.