Es retira el soci 797 de la Penya, icona del planter
Era el 2 de març del 1987. 9.05 del matí. Naixia a Badalona Pau Ribas i Tossas. No havia fet la primera plorera i el seu pare ja era a la Penya donant-lo d’alta com a abonat. És el soci 797 i tornarà a seure a la seva localitat. Té una ment privilegiada, té coneixement i capacitats i un foc intern que el fa tocar límits competitius. És un gran ambaixador del Joventut. Allà on va tothom el relaciona amb la Penya: format al planter des dels 4 anys, de Badalona, fill de Jordi Ribas, campió de lliga (1977) de la Penya, i de la Margarita, la mare apassionada pel bàsquet. Té una història diferent dels tres dorsals retirats: Jordi Villacampa va estar tota la vida al Joventut, els Margall van viure els seus millors anys a Badalona i Rafa Jofresa va ser quasi tota la vida al club. Els millors anys de Ribas van arrencar amb la triple R al costat de Ricky i Rudy guanyant eurocopa i copa de Vitòria. Després va anar al Baskonia, a València i al Barça. Sempre ha tingut el sentiment de pertinença al Joventut i va tornar a casa per tancar el cercle a Badalona amb un equip amb ADN Penya: Bassas, Vives, Busquets, Parra, Ventura i Duran. A Ribas li haurien de retirar la samarreta del planter. És l’exemple modèlic: començar amb 4 anys i ser-hi fins als 20, passar per totes les categories i acabar sent capità. Fins a infantil era petit però va persistir. Pepe Margall li va ensenyar el tir; Aíto, la defensa. Els dos anys al Prat com a vinculat al costat de Norel i de Carles Duran van ser campions d’EBA. El primer any (2006/07) va debutar jugant sis partits amb el dorsal 14 que havia lluït el jove amb més talent de la història (Raül López). El segon any (2007/08) només va jugar un partit amb el 33 a l’esquena. Va pujar al primer equip el curs 2007/08 ja amb el 4 que havia deixat lliure Huertas. I el seu segon any va fer eclosió, amb 10 punts de mitjana, i va marxar.
Si alguna cosa ha assolit Ribas és la capacitat d’adaptar-se a tots els rols per fer millor l’equip. Quan hi havia Ricky i Rudy tenia un paper; al Baskonia, un altre; al València va ser en el 5 ideal de l’ACB, i al Barça va trobar el seu espai superant una greu lesió al tendó d’Aquil·les amb l’ajut del fisioterapeuta Javi Ruiz, que el va tenir un any KO. Amb la selecció espanyola, el mateix: no va ser internacional fins que era U18. Però quan va anar al mundial i a l’europeu, la selecció va ser campiona, i ell, una peça determinant en aspectes com els defensius. Ribas ha jugat a la carrera amb 218 jugadors, però amb qui més partits ha compartit pista és amb Tomic (417), amb qui té una entesa única. Juguen de memòria. El segon jugador amb qui més ha compartit pista és Vives (215) i Oleson (215). Pau no té decidit el futur però serà lligat al bàsquet. Sí que té clar és que dissabte, més enllà d’un dia especial amb l’afició, vol guanyar al Saragossa per portar l’equip del seu amic de petits Dani Miret al play-off.
