Eurolliga

Bàsquet

Eurolliga

Fidelitat i treball

Jasikevicius no va dubtar a endur-se el badaloní David García, amb qui va coincidir en el Barça, per al projecte del Fenerbahçe, amb el qual han guanyat l’Eurolliga

Gitanjali, Bufalà, Sant Andreu i Penya, els seus passos a Badalona; després, el Barça i Vitòria

David García Cabrera (Bada­lona, 22/6/1982) va fer les male­tes a l’estiu per mar­xar cap a Istan­bul. Era la pri­mera vegada que sor­tia de l’Estat espa­nyol. No podia dir que no a la tru­cada de Saras Jasike­vi­cius, amb qui va coin­ci­dir en l’etapa del tècnic lituà en el Barça. Ell el volia al seu cos­tat, valo­rant la seva capa­ci­tat de tre­ball i la seva fide­li­tat, una cosa cada cop més difícil de tro­bar en un món com­pe­ti­tiu com són les ban­que­tes. Li va ofe­rir dos anys de con­tracte, que són els que li que­da­ven a Saras de lli­gam amb el Fener­bahçe. Vuit mesos després, el tècnic català s’estrena com a campió de l’Euro­lliga. Va arri­bar al Barça just un any després que Xavi Pas­cual, amb qui l’uneix una gran amis­tat, acon­seguís l’Euro­lliga el 2010 a París.

Aquest entre­na­dor bada­loní que va sor­gir de l’Escola Gitan­jali, després el Bufalà, el Sant Andreu de Nat­za­ret i després a la Penya. Quan va sor­tir del club verd-i-negre va anar al Barça, i el curs pas­sat va ser amb Joan Peñarroya en el Basko­nia. García, que ahir va cele­brar amb un sopar amb la plan­ti­lla l’èxit euro­peu i que avui farà rua per la ciu­tat turca, subrat­llava pri­mer la sort d’haver vis­cut l’experiència en família: “A Vitòria, per dife­rents raons, no vam estar junts, i quan el Saras m’ho va pro­po­sar la meva dona, Alba, va apar­car la seva car­rera pro­fes­si­o­nal per venir a viure aquest somni junts, i no era fàcil, perquè és una cul­tura total­ment dife­rent, una ciu­tat dife­rent i el meu fill havia de dei­xar l’escola i els amics i anar a una escola amb un idi­oma que no domi­nava.” Per al David, la figura de Saras és tot elogi: “És un entre­na­dor que té molts detalls en atac i en defensa, que són una mica dife­rents del que la gent està acos­tu­mada i als juga­dors al prin­cipi els costa, per això vam ser irre­gu­lars a l’inici perquè teníem molts juga­dors nous que venien amb un rol i s’havien d’adap­tar.” L’MVP ha estat l’ex Barça Nigel Hayes-Davis, de qui el tècnic català ens explica “És de qui més m’ha sorprès l’evo­lució que ha tin­gut; de ser un juga­dor bàsica­ment més de per­fil defen­siu, aquí ha tro­bat la seva posició, jugant bàsica­ment de 4, s’ha con­ver­tit en un molt gran ano­ta­dor, millor tira­dor, que entén molt bé el joc i que no és ego­ista, ha tro­bat en Saras un entre­na­dor que sap tro­bar les seves situ­a­ci­ons on ell pot ser més efec­tiu i on pot ren­dir més; és un pro­fes­si­o­nal bru­tal, és cuida, té ètica de tre­ball i sem­pre fa extres, i això té premi.”

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.