Projecte de present i futur

“Never too high, never too low” (mai massa amunt, i mai massa avall). El tècnic del Bàsquet Girona, Moncho Fernández, resu­mia així com ha vis­cut el seu pri­mer curs a la ban­queta giro­nina. Ho feia a Fon­ta­jau, en la roda de premsa de comiat de la tem­po­rada, un espai on apro­fi­tava per ense­nyar algu­nes de les pin­ze­lla­des del seu apre­nen­tatge de la llen­gua cata­lana i on, també, posava èmfasi en la feina feta “en el dia a dia” per trans­for­mar un equip que anava a la deriva i que encapçalava la zona de des­cens, en un equip sal­vat i amb fam de gua­nyar par­tits.

“Fer una valo­ració d’aquests mesos no és fàcil. A banda que el resul­tat hagi estat el desit­jat, una cosa que pensàvem que podíem fer, jo em que­da­ria amb el camí, amb el com ho hem fet. Recordo que en arri­bar vam per­dre dos par­tits de forma con­se­cu­tiva i estàvem a qua­tre victòries de la sal­vació. La feina diària i les peti­tes coses ens han permès obli­dar-nos de la clas­si­fi­cació, que ens ofe­gava... I d’això és del que estic més satis­fet, que hem acon­se­guit con­ver­tir-nos en un equip, en un grup anímic d’alt ren­di­ment”, subrat­llava el tècnic, que entre els seus mèrits també hi ha recu­pe­rar l’estat anímic d’un ves­ti­dor que estava tocat i sem­blava sobre­pas­sat per la situ­ació que vivia a la pista. “Per ser un equip d’alt ren­di­ment cal que hi hagi un alt nivell de relació entre les per­so­nes per, quan falles, con­ti­nuar enda­vant. Crec que això ho hem acon­se­guit gràcies a una base humana i també gràcies al com­promís. I això és el que real­ment em fa reforçar més la idea que els millors equips els fan les millors per­so­nes. I amb ganes i ànims pots acon­se­guir objec­tius”, subrat­llava.

Inter­pel·lat per la recepta d’èxit que ha permès a l’enti­tat gua­nyar el bit­llet per dis­pu­tar una quarta tem­po­rada a l’ACB, el gallec insis­tia en una pre­missa: “La vida m’ha ense­nyat que les coses can­vien d’avui per demà. El millor que pots fer és con­cen­trar-te en allò imme­diat. Mol­tes vega­des tenim un des­gast molt gran en pen­sar en coses sobre les quals no tenim influència.” El tècnic, que con­ti­nuarà el curs vinent al cap­da­vant de la ban­queta, des­ta­cava que s’ha adap­tat ràpida­ment a la ciu­tat. “Això és casa meva, així ho sento, i tre­ba­llaré com si m’hagués d’estar aquí 25 anys”, insis­tia. Esqui­vant pre­gun­tes sobre les posi­ci­ons que cal reforçar, sobre el bloc de juga­dors que con­ti­nuarà en l’equip, el gallec expres­sava com un fet posi­tiu poder tre­ba­llar amb un bloc impor­tant de juga­dors d’aquest curs. “La con­tinuïtat és sem­pre una bona notícia. Que hi hagi juga­dors que han fet bona tem­po­rada i tin­guin con­tracte és bona notícia perquè tens una base amb la qual créixer i tre­ba­llar. No només des del punt per­so­nal dels juga­dors, també com a trans­mis­sors cap als juga­dors que puguin arri­bar.” I així, sen­zill però directe, Moncho Fernández s’aco­mi­a­dava del curs.