Desenllaç sota sospita

Quan l'Spar va aca­bar el seu par­tit (59-63) a Sala­manca, se les havien empes­cat perquè encara fal­tes­sin sis minuts per al final, però l'Ave­nida gua­nyava 70-59. A par­tir d'aquí, 2-16 en cinc minuts i 72-75. Les sal­man­ti­nes van aca­bar per­dent un par­tit en què no es juga­ven res més que l'orgull pro­fes­si­o­nal i la defensa de la com­pe­tició. Una der­rota que a Girona va dol­dre i molt, perquè amb les juga­do­res ja fre­des es va saber que no hi hau­ria play-off. Per errors pro­pis pre­vis, però també per un desen­llaç sota sos­pita. L'Ave­nida podia triar rival i va esco­llir el de des­plaçament més pro­per i el que pro­ba­ble­ment el gas­tarà menys.

A Girona el Rivas va jugar amb res­pon­sa­bi­li­tat. Amb rota­ci­ons, sí –no s'hi juga­ven res–, però amb res­pecte per la com­pe­tició. Aviat es va veure que la tarda seria dura perquè Vanessa Ble no podia. Simp­tomàtics els seus dos punts i dos rebots a la mitja part. A Jor­dana també se l'havia de pro­te­gir tant en defensa com evi­tant-li el des­gast de pujar la pilota i això exi­gia que la resta es mul­ti­pli­ques­sin i una gestió gai­rebé quirúrgica de les rota­ci­ons, que Caula va inter­pre­tar com mai per poder arri­bar vives al desen­llaç. Al final del pri­mer quart es per­dia (15-18) i a Sala­manca hi havia domini local (25-18). A la mitja part, 33-35 a Fon­ta­jau –l'Uni ja vivia del tri­ple, amb 1/5 de 2 i 5/9 de 3 en el quart– i un inqui­e­tant 45-42 a Würburg.

Gene­rar algun dese­qui­li­bri en atac exi­gia un esforç exces­siu, que després es pagava al dar­rere. El Rivas va tro­bar sem­pre la tira­dora lliure en la segona mei­tat, fos Elde­brink, Gimeno o Que­vedo, i així va anar obrint forat (39-50). Però de Sala­manca –ja es veia que el seu par­tit aca­ba­ria més tard– arri­bava tran­quil·litat (57-45).

Bra­vard –nova­ment poc res­pec­tada– feia la quarta en atac molt aviat (43-50) quan no n'havia cobrat cap. El tri­ple de Gimeno (45-57, 35') sem­blava rema­tar-ho tot, però un orgull col·lec­tiu emo­ci­o­nant, gai­rebé heroic, va per­me­tre que Bra­vard i Jor­dana reta­lles­sin fins al 55-59 a 2:06 del final. Però les for­ces, molt desi­gua­la­des, es van extin­gir tot seguit amb la cin­quena de Bra­vard. Però l'última punya­lada havia de venir de molt lluny.