L’Espanyol arribava a Butarque amb la intenció d’aprofitar la ressaca de copa del Leganés. El conjunt madrileny està fent història i totes les seves forces estan centrades en les semifinals. Garitano va reservar el gros dels titulars i va fer rotacions massives. Només van repetir tres dels titulars que van trepitjar el Bernabéu dimecres. Semblava un moment ideal, però els de Quique Sánchez Flores van sortir de Butarque més tocats que mai i amb l’actual projecte moribund. El Leganés va ser superior en tot moment a un Espanyol sense rumb ni idees. Quique va dir en la prèvia que era el moment d’enganxar-se de nou a la lliga, però aquest Espanyol ja té clar que l’únic propòsit que li queda d’aquí a final de temporada és no patir pel descens. La resta d’objectius són quimeres i utopies per als més optimistes. La victòria parcial en el derbi va ser un miratge que va ocultar la mala maror existent en el club. El tècnic, després de la finta de marxar a l’Stoke, ha perdut part de la credibilitat de la plantilla. A la planta noble de Cornellà també ho veuen així i ara uns i altres hauran d’aguantar-se fins a final de temporada però el tràngol serà un procés de digestió feixuga. A l’horitzó hi ha el derbi de diumenge com una nova prova de foc per salvar la temporada. Guanyar l’etern rival sempre és un plus però ni així la sensació de plenitud serà total ni satisfactòria. Al contrari, l’Espanyol que va deambular per Butarque fa tota la sensació de ser un equip més a prop d’encaixar una dolorosa derrota contra el màxim rival si manté el nivell competitiu d’ahir.

El Leganés, amb ben poc, va mostrar tots els descosits de l’Espanyol. El full de ruta es va esguerrar aviat. Brasanac va xutar al pal i Zaldua va recollir el refús. La centrada xut del basc va rebotar en Hermoso, que es va fer un gol en pròpia porta. L’Espanyol es veia amb el marcador en contra i obligat, per enèsima vegada, a remuntar un partit. I ho havia de fer contra un dels equips que millor defensa de la lliga. A més, l’Espanyol té un llast recurrent: li costa un món fer gols. No és casualitat que els blanc-i-blaus són el segon equip menys golejador de la categoria només superat pel Màlaga, cuer. Aquest panorama orientava el partit cap a un camí d’extrema dificultat per a un Espanyol que no sap navegar contra corrent. El fort vent que bufava ahir a Butarque encara dificultava més les coses als catalans, que no podien enllaçar més de tres passades netes seguides. On no arribava el vent, responia amb encert l’entramat tàctic local. Una teranyina per a l’Espanyol. Els deixebles de Quique només podien acabar les seves comptades ocasions de gol amb xuts llunyans però amb poca substància futbolística. El Getafe, a diferència del rival, es trobava còmode en aquest escenari. I l’única errada clara la va solucionar amb solvència. Cuéllar es va equivocar en una sortida, acció que va aprofitar Gerard Moreno per engaltar una pilota al cor de l’àrea. Bustinza va aparèixer sobre la línia de gol i va refusar amb el cap el gol de l’empat. Minuts abans, el defensa va tenir a les botes el segon quan es va plantar tot sol davant de Diego López però el seu xut va anar a parar a les mans del gallec. Una acció que va retratar la passivitat defensiva d’un Espanyol que va deixar sol Gumbau en una llarga conducció culminada amb un xut posterior des de la frontal.

No era l’única ocasió en què la defensa blanc-i-blava mostrar els seus descosits. Óscar Duarte es va confiar en un control i Guerrero li va robar la cartera. Diego López va salvar el segon tirant-se a terra.

La represa va començar de manera immillorable per a l’Espanyol. Marc Navarro es va desempallegar del seu marcador Raúl García amb una autopassada i va provar una centrada xut que va enverinar-se amb el vent. La pilota va entrar per tot l’escaire. El gol va glaçar Butarque i va connectar els blanc-i-blaus al partit. Era el primer gol de la temporada d’un defensa de l’Espanyol. L’empat, però, va ser un miratge. Raúl García es va treure una assistència des de l’esquerra i amb un superb cop de cap Guerrero va ajustar la pilota al pal i va fer el segon. El gol del brasiler posava, de nou, en evidència els centrals de l’Espanyol, que van arribar tard a tapar la rematada.

L’únic que no entenia de rendicions era Marc Navarro, que es va tornar a inventar una jugada de fantasia dins l’àrea per desfer-se de tres defenses i rematar al travesser. El partit encara es reservava una nova sorpresa. Del possible 2-2 es va passar al 3-1 amb un nou gol d’Hermoso en pròpia porta. A dos minuts del final, el mateix central va escurçar diferències. Un marcador cosmètic per a un partit horrorós d’un Espanyol massa vulgar.