Ser­gio Sánchez va pas­sar com­parèixer aquest matí. Ara, a l’epíleg de la tem­po­rada, és època de fer balanç, mirar enrere però també cap al futur. Una de les pre­o­cu­pa­ci­ons és esbri­nar qui serà el futur inquilí de la ban­queta. Molts noms comen­cen a sor­tir però el mata­roní ja s’ha postu­lat per una aposta con­creta. “Seria impor­tant per a mi que Gallego con­ti­nues i si no un tècnic amb la seva idea o el seu per­fil”, deia el cen­tral que ara desitja poder aca­bar la tem­po­rada tenint presència sobre la gespa. “Que­den tres jor­na­des i l’any ha estat el que ha estat. Men­tal­ment ha estat una tem­po­rada difícil i volem mar­xar amb millors sen­sa­ci­ons de cara a l’any vinent. Estic desit­jant que Gallego em pugui donar uns minuts perquè ha estat un any difícil i dur”. El cen­tral també dei­xava clar el seu propòsit de seguir l’any que ve. “El meu desig és que­dar-me aquí molts anys més. Vull ser feliç, sen­tir-me fut­bo­lista i vull ter­mi­nar jugant a un bon nivell. Em que­den tres o qua­tre anys bons. Estic cen­trat en els tres par­tits que res­ten. Quan acabi la lliga ja es valo­ra­ran situ­a­ci­ons per­so­nals”. El fut­bo­lista ha estat mar­cat pel seu ostra­cisme per­so­nal però no va voler entrar a donar detalls. “Ni vull, ni he de fer-ho”. I per últim, va dei­xar clar la relació de la plan­ti­lla amb Qui­que Sánchez Flo­res. “El ves­ti­dor no es va girar mai con­tra ell. El grup no es va reve­lar ni li va plan­tar cara. Ell hi ha sabut man­te­nir fort al grup men­tal­ment perquè els resul­tats no arri­ba­ven. Ha inten­tat fer sopars per fomen­tar l’ànim. És un entre­na­dor que, no només amb els juga­dors que menys par­ti­ci­pen, li agrada tenir certa distància. Són for­mes de tre­ba­llar, d’expres­sar-se”.