Quatre són els noms que té subratllats en la seva llibreta: Marc Roca, Darder, Melendo i Calero. Per diversos motius. Aquest grup de jugadors ha de ser el pall de paller de l’equip, o com a mínim, els que han de permetre fer un salt de qualitat a la plantilla. Melendo i Darder van perdre protagonisme amb Gallego. No trobaven el seu lloc a la gespa i les seves intervencions, quan van jugar, van estar molt lluny de les mostrades fa només uns mesos enrere. La situació de Marc Roca i Calero és diferent. Titulars habituals, han estat protagonistes de greus errors individuals que han costat punts a l’equip. Apuntalar el creixement d’aquests futbolistes i que tornin a mostrar el nivell que van tenir és un element tangencial per revertir una difícil situació en la lliga.

David Gallego no va trobar la tecla per fer funcionar l’equip. És una evidència. Si l’hagués trobat, Pablo Machín no ocuparia el seu lloc. Després de la faceta emocional, el tècnic haurà d’implementar la seva nova pauta de joc. Com va insistir en la seva presentació, això implicarà aplicar la metodologia que l’ha portat a l’èxit, especialment, al Girona. El punt de partida serà el 3-5-2. Un esquema amb tres centrals i dos carrilers oberts i profunds. Un joc directe i reconegut. Una posada en escena en què tindrà especial importància la prioritat per rebaixar el nombre de gols encaixats. Ara mateix l’Espanyol és el segon equip que més gols ha rebut en la lliga: catorze. Només el Betis, amb dos més, és el pitjor en aquesta faceta. Machín sap que per aconseguir resultats necessitarà ordre defensiu. Una fortalesa essencial per tallar l’hemorràgia de punts que han volat de l’RCDE Stadium. I és que l’Espanyol encara no ha sumat cap punt al seu estadi i gran part dels seus problemes són per la mala dinàmica a casa, on ha perdut els quatre partits que ha jugat en la competició estatal. Aquí, el preparador introduirà certes variants que no va aplicar a Montilivi. Sap que la qualitat dels homes que té en plantilla li permetrà jugar amb la defensa més avançada pressionant la sortida de pilota del rival. Una pressió en bloc alt que li permetrà recuperar la pilota amb més facilitat i així arribar amb més incidència a l’àrea rival i, de retruc, minimitzar els mals defensius. I és que Machín és un tècnic d’ordre i l’Espanyol s’ha caracteritzat aquesta temporada per ser un equip desordenat i sense un patró de joc clar. Tot i això, a mesura que avanci la temporada podria flexibilitzar la seva proposta per treure més rendiment de certs futbolistes.

L’Espanyol encetava aquest nou curs amb la màxima il·lusió. Tornar a Europa després de dotze anys era una fita històrica per a tot l’entorn blanc-i-blau i, per extensió, per als futbolistes. La difícil situació en la lliga, penúltim amb cinc punts, obliga a fer un replantejament radical. Machín centrarà tots els esforços a recuperar posicions en la lliga i acostar-se, al més aviat possible, a la zona tranquil·la a la taula. L’exemple més recent del Vila-real, que l’any passat va flirtejar amb el descens tot i anar bé a Europa, és la mostra més evident del perill latent d’un possible descens. Així doncs, el seu equip tipus jugarà en la lliga i reservarà forces en l’Europa League.

Pablo Machín té molta feina per fer i aquestes primeres mesures d’urgència han de servir per tallar l’hemorràgia de resultats i recuperar el rumb.