De Tomás marca el ritme
Protagonista. Ha començat de la millor manera el periple com a blanc-i-blau. Marca diferències des del minut 1 i els seus dos gols en lliga són oxigen que dona aire als d’Abelardo
Raúl de Tomás va arribar com un cicló a l’Espanyol. El seu preu de traspàs, 20 milions d’euros (bonificacions al marge), l’ha convertit en el fitxatge més car del club blanc-i-blau. Una aposta d’alt voltatge però necessària per lluitar per la salvació i corregir el rumb erràtic en atac. En només tres partits, ha esborrat qualsevol mena de dubte sobre la idoneïtat del seu fitxatge. De fet, els interrogants estaven més centrats en el temps que trigaria en posar-se a to i afinar la punteria. No hi ha hagut temps de seure al sofà i prendre posicions que Raúl de Tomás ja ha començat a carburar. En la seva estrena contra el San Sebastián de los Reyes, només va necessitar mitja horeta per estrenar-se com a golejador. Tota una declaració en forma d’aperitiu del que vindria després.
El seu bon ritme va continuar a La Ceràmica, on es va estrenar amb un gol marca de la casa: assistència de Calleri i rematada ortodoxa amb el cap i punxant la pilota cap a baix. El madrileny va tornar a repetir experiència dissabte en la seva estrena al RCDE Statium. El partit va ser gris, especialment la primera part, però tot i així l’Espanyol va surar sobre l’infern rescatant un punt. La figura de Raúl de Tomás encara es va fer més omnipresent contra l’Athletic. Partit d’impressions i dubtes. L’única certesa amb què va marxar la parròquia blanc-i-blava és la imatge d’un dorsal 11 que exercia de far sobre la resta dels companys.
De Tomás té aquella màgia de davanter total que juga bé dins i fora de l’àrea. Dotat d’una bona visió de joc, és capaç de canviar de ritme una jugava amb un canvi d’orientació o bé amb un desmarcatge en ruptura. I a més té aquell alquímia que el fa transformar en or tot el que toca: l’oportunisme del gol. La ubiqüitat per ser al lloc ideal per fer una rematada. El gol de l’empat no va ser el més maco de la seva carrera (ni ho serà), però és un element paradigmàtic del joc del punta. Col·locar-se i intuir cap on anirà l’esfèrica.
Calleri, més passional, és tot cor i lluita qualsevol pilota com si li fos la vida, De Tomás sembla un estratega del pòquer preparat per a qualsevol petit detall que pugui capgirar la situació. Dissabte, ho va tornar a aconseguir fent el seu segon gol en lliga. Surt a gol per partit i tothom sap que ell és el far de la salvació.
PUNT D’INFLEXIÓ
És la millor arma per trencar amb la tendència disruptiva de l’EspanyolL’Espanyol té la permanència a només tres punts
L’Espanyol ha iniciat la segona volta d’una manera espectacular: dos partits amb quatre punts. Una dinàmica que apuntala el canvi d’inèrcia en què s’ha instal·lat l’equip des de l’arriba d’Abelardo. Amb ell a la banqueta, els blanc-i-blaus han sumat cinc punts de nou. “Signo fer-ho així fins a final de lliga”, deia dissabte l’asturià després del partit. No li falta raó, però la situació de l’Espanyol en la taula és delicada i un bon exemple és que, amb els últims tres bons resultats en lliga, l’Espanyol no abandona la cua de la classificació. El Leganés va treure un empat d’or al Wanda i el Celta va empatar a zero amb l’Eibar a casa. El millor resultat va ser la derrota del Mallorca, que deixa la permanència a només tres punts.
Publicat a
Notícies
Dimecres,20 novembre 2024