Hi ha dues consideracions importants. La primera és que a la gent del futbol li agrada que les coses es dirimeixin sobre el terreny de joc. La possibilitat que la lliga no s’acabi o s’anul·li no li agrada. Vol que es jugui. El més raonable és que es valori totes les alternatives per acabar la competició i acabar-la bé.

Doncs, primer de tot, que no es posi en risc la salut dels aficionats i dels esportistes. Uns jugadors que, al marge de la pandèmia, necessiten recuperar la forma física i no és el mateix unes vacances que un confinament. Si tots aquestes condicions es donen s’haurà d’intentar acabar la competició.

La relació entre la Lliga i la federació mai ha tingut la fluïdesa i la concòrdia necessàries per a dos estaments del seu nivell. Tot i això, aquests dos estaments i l’AFE també tenen al cap acabar la lliga. En el que difereixen és els detalls. Tenen una dificultat per treballar plegats.

Nosaltres hem d’esperar. El primer és veure quan s’acaba el confinament i després quan es permeten determinades activitats. Això inclou entrenar-se i després jugar. Quan podrem ficar 22 jugadors més la gent de logística de cada equip i els àrbitres dins d’un estadi de futbol? Això ara mateix no ho sabem. Ho farem amb el nivell de la pandèmia baix, amb un risc d’exposició baix o bé moderat exposant jugadors i tècnics a un risc moderat? Aquesta és la qüestió tècnica, que no és fàcil de resoldre. Aquest és un virus que no es coneix i estem aprenent tots sobre la marxa. No és fàcil determinar el millor moment per aixecar el confinament. He vist càlculs matemàtics que pronostiquen que no es podrà aixecar el confinament fins a final de maig i això sent optimistes.

Un cop s’aixequi necessites un mínim de tres setmanes abans de tornar a jugar però aquí tindríem un segon problema: com reduïm el risc de lesió dels futbolistes? La forma física dels jugadors, ara mateix, no és igual que quan marxen de vacances a l’estiu. És molt inferior i cal recuperar els futbolistes de manera que no sigui un perill per a la seva carrera.

No hi haurà públic a les grades. El govern no ho permetrà per prudència. A mi, egoistament això em perjudica. Nosaltres estem a baix i necessitem la nostra afició més que mai. Necessitem el seu escalf i dels onze partits que queden, sis són a casa. Però, a més, el futbol sense públic no és futbol. El futbol no és dels directius ni dels jugadors; és de la gent que està a les grades i sent uns colors.

Sí. Seria una altra cosa perquè una part essencial del futbol són els aficionats.

L’Espanyol vol exhaurir totes les vies possibles per continuar jugant però sempre que no sigui un risc per a la salut de la gent, en general, i dels jugadors. A més, hi ha una cosa clara: nosaltres no podem adulterar la competició del curs vinent. És a dir, no podem acabar una temporada el 31 d’agost i l’1 de setembre començar la propera.

Això ens planteja situacions ben curioses. Jo tinc total confiança en la professionalitat dels meus jugadors que han demostrat diverses vegades. Ara bé, els incentius d’uns jugadors que estan cedits i que saben que no continuaran el curs vinent o d’altres que ja tenen signat un contracte amb un altre club. Què fem? Estem al llindar del paripé o si m’ho permet dir desvirtuant el futbol. No és igual cantar en directe que fer-ho en playback. Estem canviant i alterant tant les regles que canvia la naturalesa del que passa al terreny de joc.

S’estan intentant fer moltes coses, però estem passant d’un futbol en directe a un futbol en playback. És descafeïnat. Però el noranta per cent de les possibilitats que s’acabi la lliga no depèn dels clubs sinó de les precaucions i les mesures del govern.

Miri, fins a cert punt, jo entenc Javier Tebas [president de la LaLiga]. Ell té la responsabilitat de salvar els mobles i evitar pèrdues econòmiques. Seria una irresponsabilitat no fer-ho i intentar-ho de totes les maneres però amb condicions.

Doncs que no sigui en playback. Què els jugadors tingui les condicions físiques, mentals, de salut i contractuals òptimes. La FIFA ha donat recomanacions laborals però després hi ha el dret de cada país i són contractes laborals que cal estudiar. No és fàcil. Una cosa és el dret esportiu i l’altra el laboral.

Qui jugarà a 35 graus a l’agost amb més del vuitanta per cent d’humitat? Em pregunto: això és un partit de futbol?

Doncs, aleshores s’ha d’acabar la lliga. No es pot continuar jugant i no hi ha solució. Cal posar tot l’equip en quarantena. Aquest és un perill real i cal tenir present que una cosa és que s’acabi el confinament i una altra, ben diferent, fer vida normal. I el futbol no pot ser el culpable d’un rebrot del virus.

Exactament, el camí té moltes pedres i val la pena fer-lo i posar en risc la salut i la carrera dels futbolistes i que aquest sigui un partit seriós? També podria fer el raonament que tot això em beneficia. Els equips de mitja taula evitaran problemes i podran abaixar els braços o jugar amb menys intensitat. El problema no és l’Espanyol; és el futbol. Estem fent futbol de veritat o de mentida? Aquesta és la pregunta. Espero que es donin les condicions per fer futbol de veritat o, si no, haurem de fer tots un acte de responsabilitat.

Això és una ximpleria. Ja pot anar dient. No em sento al·ludit i diré més, independentment de la nostra posició a la taula, tenim tot el dret de dir i expressar la nostra opinió.

Nosaltres, si no es juga, estaríem perdent uns 20 milions d’euros però cada club és diferent. En el nostre cas, ningú havia pensat perdre 20 milions d’euros en el compte de resultats. Després hi haurà equips amb un millor o pitjor balanç. Els clubs no estan preparats per a aquestes pèrdues i per això hi ha ganes de jugar. El dany a la compte de resultats és gran. I per això hem fer l’ERTO a la plantilla. Ells ho han entès i no ho hem fet per caprici sinó perquè no tenim més remei. Estem treballant per aguantar les pèrdues si no es pot tornar a jugar i en això estan treballant tots els clubs de la Lliga.

No tinc els comptes de tots els clubs però més d’un tindria problemes de tresoreria molt significatius. No és la nostra situació perquè hem fet les coses bé. Però també estem fent coses ràpidament per tapar forats. Pot haver-hi clubs que ho passin molt malament i potser cal adoptar mesures excepcionals. Però això passa en moltes empreses quan els ingressos baixen més d’un vint per cent de manera sobtada. Nosaltres i altres clubs estem parlant del cent per cent els mesos que estiguem aturats.

No sabem què pot passar i cal fer plans contingents, en funció de si s’acaba la lliga o no s’acaba. Només et pots prepar per al que pugui passar i tenir en cartera les diverses alternatives. Res del que passi ens pot agafar per sorpresa. Ho hem de tenir pensat de molt abans. Tot i això, cap club té una certesa absoluta però la gestió es fa per minimitzar les incerteses.

El trencaclosques que té sobre la taula és important perquè tancar fitxatges ara és impossible. Intentar fer coses el mes de juny serà molt difícil, per no dir impossible. I una altra pregunta és si és lícit. Si els contractes s’allarguen, fins quan s’allargaran? El nivell d’incertesa és molt gran ara mateix en tot el món del futbol.

Amb un 30% de la lliga sense jugar-se jo puc defensar que no hi hagi descensos. És un alt percentatge i en el minut 60 d’un partit no pots decidir que s’acabi un partit. Em sembla una mica exagerat.

Sí, tots ens podem queixar. Però fins que no s’acaba un partit no has perdut ni has guanyat res. Aquest seria el principi de màxima neutralitat des d’un punt de vista de dret. Un partit no es pot acabar si no s’ha jugat en la seva totalitat i en el cas d’una competició és igual.

No ho crec. Els contractes de televisió estan signats. En principi, si no hi ha una renegociació, i no es preveu, tot hauria de continuar igual. Potser hi ha una mica més de prudència però els grans traspassos els continuaran marcant equips com el PSG o el Manchester City, que no tindran cap problema. La resta aniran al darrere. Si ells estan disposats a pagar, la roda continuarà rodant.