El consell d’administració de l’Espanyol va decidir, ahir a la tarda, que Francisco Joaquín Pérez Rufete, actual director de futbol professional, assumeixi la màxima responsabilitat de l’àrea esportiva del club. El moviment ja estava marcat a foc en el full de ruta organitzatiu de l’entitat. Només calia donar-hi oficialitat. S’especulava sobre el fet de fer-ho la propera setmana, però, al final, es va decidir donar oficialitat al nomenament la tarda de diumenge.

D’aquesta manera, Rufete dirigirà tota la parcel·la esportiva, tant masculina com femenina, des del futbol professional al futbol base. És un pas endavant per a l’alacantí, que es converteix en l’home fort després de la sortida d’Òscar Perarnau cristal·litzada els últims dies. Rufete es va incorporar a l’àrea esportiva de l’Espanyol l’agost del 2018 com a responsable del primer equip masculí, càrrec que ha exercit fins ara.

Ara, tindrà via lliure per fer el seu projecte esportiu. De fet, aquesta era una de les demandes que va posar sobre la taula Rufete per seguir en el club. El nou jerarca esportiu seguirà al club en primera o en segona divisió. Les properes setmanes seran intenses i Rufete anirà perfilant el seu equip de treball amb gent de la seva confiança en totes les àrees i amb un objectiu clau: professionalitzar i optimitzar els recursos que tindrà a la seva disposició. La marxa de Perarnau i d’altres col·laboradors fidels ja marcava un canvi de rumb clar en l’entitat blanc-i-blava. Els canvis que haurà de fer el nou arquitecte de l’àrea esportiva serà significatiu.

Rufete ja es va veure en aquests situació fa uns anys al València, en què va remodelar tota l’àrea esportiva amb Amadeo Salvió com a president fins a l’entrada de la nova propietat asiàtica. Ara, l’aposta encara és més dura perquè no se sap en quina categoria competirà l’Espanyol. Això posa més pressió sobre les espatlles del nou jerarca esportiu. Tot i això, el missatge és clar a cinc dies de reiniciar la competició: Rufete és el cap. I les consignes o promeses que ha fet i donat dins del vestidor no són paper mullat. Un impuls més per elevar l’esperit de la remuntada o, parafrasejant Abelardo, de reconquesta.