La golejada del Mallorca contra el Celta ha encès, de nou, la bombeta del miracle en alguns aficionats. Un desig més que una realitat tangible que passa, pràcticament, per guanyar els últims sis partits en joc. L’Espanyol és ara mateix carn de segona, però des de dins del vestidor mantenen la fe. No obstant això, són tantes les oportunitats perdudes per aquest equip que s’ha cruspit tres entrenadors que qualsevol bri d’esperança sembla estar fora de qualsevol sentit comú. Ara queda un llarg camí de redempció abans d’aterrar a segona. L’epíleg d’aquest llibre de baixes als inferns s’escriu en aquestes últimes sis jornades. L’aperitiu va ser contra el Madrid, i va ser només un petit tastet del que han de mostrar i demostrar aquests jugadors que han baixat amb l’Espanyol després de 27 anys seguits a l’elit del futbol estatal. Un equip històric que celebrarà els seus 120 anys a segona divisió. Ara només queda acabar la lliga amb dignitat, i un dels primers passos és abandonar la cua de la classificació. Una victòria contra la Real Sociedad seria el millor signe que l’efecte Rufete, com a mínim, ha servit d’alguna cosa. I és que l’objectiu del director esportiu, i ara vestit d’entrenador fins a final de temporada, és fer una operació de maquillatge basada en l’orgull. Rufete vol evitar que el seu equip es deixi anar i acabi cuer de primera a una distància sideral de la permanència. De fet, l’Espanyol en els seus quatre descensos anteriors mai ha baixat com a cuer. Ara els futbolistes, els grans assenyalats d’aquest descens, necessiten brindar victòries a la seva afició. Uns seguidors que no tindran, per la pandèmia, ni el dret de protesta. Els seus crits i xiulets estan esmorteïts per la pantalla del televisor, que ja ha desat mil renecs contra els seus futbolistes i, per descomptat, els seus mandataris.