Rufete tenia una missió: maquillar el final de la lliga. El quart tècnic de la temporada, com a mínim, ha aconseguit el seu propòsit contra el Madrid i, ahir, contra la Real Sociedad. Però això no serveix per aferrar-se a una salvació que ja era molt complicada i que, després de la derrota d’ahir, ja és una missió impossible. L’Espanyol és cuer per motius propis. Els blanc-i-blaus només han guanyat cinc partits en 33 jornades. La inèrcia de l’Espanyol és encadenar derrota rere derrota. El camí de la penitència és llarg i aquest només és un aperitiu del que s’haurà de viure el curs vinent a segona divisió. Rufete, com a mínim, ha bastit un equip amb caràcter però només això no serveix per difuminar el que és una tortura sense final. L’Espanyol ara està en aquell moment que ho intenta però no pot. La primera part va ser prou bona i David López feia un bon gol, de raça, aprofitant un bon servei d’Embarba. Només havien passat deu minuts i el partit es posava de cara per a l’Espanyol i sort perquè minuts abans el VAR anul·lava un gol de Willian José per fora de joc.

Navegava l’Espanyol amb certa tranquil·litat en el partit i jugava amb els nervis d’una Real perduda després del confinament. Els bascos estaven en un moment crític en la seva lluita per Europa. Abans de l’aturada l’objectiu era la Champions i ara no quedar fora d’Europa. Quatre derrotes consecutives han fet saltar les alarmes. Però l’Espanyol és la millor medicina per als seus adversaris. Ho va ser per al Betis fa un parell de jornades i ara per a la Real; un rival amb molts dubtes que en va tenir prou amb dues maniobres per capgirar el resultat i signar una remuntada. L’empat portava la signatura de Willian José, que recollia una assistència d’Oyarzabal que descosia Víctor Gómez. El jove lateral, titular per segon partit consecutiu, també sortia a la fotografia del segon gol després d’una imprecisió dins de l’àrea. Isak caçava la pilota per fer el segon gol.

L’Espanyol quedava liquidat i, sense benzina, ja no tenia forces per buscar l’empat. Les àrees tornen a ser la condemna d’un equip que durant tot el curs ha estat buscant la peça i l’algoritme per fer funcionar aquest grup de jugadors, però cap dels tècnics ha trobat la brúixola. El destí ja està escrit des de la derrota contra del Llevant, però feia molts mesos que s’estava cuinant a foc lent. La tortura continuarà cinc partit més i la sensació de buit és gran. La que havia de ser la temporada de la il·lusió, la del salt competitiu, s’ha convertit per a l’Espanyol en un triple salt mortal que el portarà a rodolar pels camps de segona. Rufete ha de digerir aquest final de trajecte i buscar un triomf que, com a mínim, el tregui de la cua de la classificació. Diumenge arriba el Leganés. Un duel entre els dos equips desnonats de primera i que es veuran les cares a segona.