L’Espanyol pot certificar el seu descens avui al Camp Nou. Guanyar allargaria una agonia i una condemna que ja és un fet des de fa setmanes: el descens a segona. A l’equip blanc-i-blau només li queda l’orgull. Un últim cop per esmorteir un camí cap a l’infern de segona. Donar la sorpresa contra l’etern rival seria un últim cop de ràbia però no alleugeriria una temporada nefasta i la fi a 27 anys a primera de manera consecutiva. No hi ha cap manera d’amagar un curs que quedarà gravat a foc i desat en la memòria col·lectiva de tots els seguidors blanc-i-blaus. Molts d’ells ja han passat el dol i ara volen foc nou i deixar-se de romanços. Rufete, de moment, serà l’encarregat de pilotar aquesta renovació. Ho haurà de fer des dels despatxos i tenint clar que la imatge que ha donat l’equip en els tres partits que fa que és a la banqueta tampoc ha estat cap gir de guió a la paupèrrima temporada. De fet, l’estat de melancolia encara és més evident i la seva figura s’ha desgastat a cop de derrota. Ara només queda l’orgull. Aquesta paraula tan recurrent en el món del futbol quan la motxilla dels arguments futbolístics s’ha perdut pel tobogan de l’oblit. Rufete va apostar en la seva intervenció per deixar clar que els seus futbolistes saben en quin escenari es trobaran aquesta nit i cal recórrer a l’orgull. “Cal lluitar, defensar amb orgull aquest escut. Juguem un derbi i l’hem de jugar pel que representem i la història del club”, assenyalava el tècnic, que encara veu mínimes possibilitats de salvació, tot i que el seu llenguatge gestual anava cap a una altra direcció. De fet, el mateix subconscient el va trair. “No defraudar la nostra afició era no baixar”, va dir, i va tornar a assenyalar: “Ens queda una mínima possibilitat, mínima, però hem de defensar aquest escut fins al final. Hem d’acabar com es mereix el club, la seva història i l’afició.”

Rufete va viure el Tamudazo com a jugador (ell li va fer l’assistència) però ha evitat fer comparacions i pensar en el descens. “La nostra motivació és el derbi i anar amb l’optimisme de defensar el que és l’Espanyol en un derbi. N’hem parlat. L’actitud i les formes són innegociables.” Tot i això, no podia amagar el punt d’amargor d’un descens que es pot consumar avui. “És dels moments més tristos, però lluitarem i després ja tindrem temps de parlar”, deia sobre un balanç final de curs.