L’Espanyol continua de manera ferma el seu trànsit per la segona divisió. Ahir, una filigrana dins de l’àrea de Raúl de Tomás va certificar el triomf blanc-i-blau. El madrileny, que va tornar a la titularitat després de dues suplències, va demostrar que és un luxe per a qualsevol equip que el té en les seves files. Centrat i concentrat, és un passaport clau per validar el retorn a primera. Ja suma tres gols en cinc partits i sembla l’epíleg d’un curs que ha de ser esplendorós per omplir la seva motxilla de gols. La segona és una competició complicada, aspra i d’una gran exigència. La mostra més evident és la posada en escena de l’Alcorcón. Un equip combatiu i ordenat que va plantar cara a l’Espanyol durant gran part del partit. És el paradigma d’equip de segona que busca les pessigolles al rival i que ven molt car la derrota. Equips hermètics obliguen l’Espanyol a una ràpida circulació de pilota per desendollar les defenses. A més a més, i jugant a casa, l’Espanyol no pot jugar a l’empat, tot al contrari, sap que l’ascens passa per enllaçar victòries i al seu feu és un assignatura obligatòria. Un empat són dos punts perduts. Els adversaris de l’Espanyol viuen en un altre món. Els blanc-i-blaus són el gegant a batre i el full argumental de l’Alcorcón va anar per aquí. Defensa ferma i ordre, com a proposta per minimitzar les escomeses locals i caçar una contra per mirar de sumar els tres punts. L’Alcorcón va jugar bé, i per moments molt bé, amb les eines que té a l’abast. Però el ventall de possibilitats de l’Espanyol és majestuós. Ahir no hi eren ni Puado, Pedrosa ni Keidi Bare, convocats amb les seves seleccions, i, per acabar-ho d’adobar tampoc un futbolista essencial com Embarba, en quarantena per la Covid-19. Però ni amb això l’Espanyol perd potencial perquè té un fons d’armari il·limitat en relació amb els seus rivals. Amb aquest panorama qui vulgui guanyar l’Espanyol ha de fer un partit perfecte i, de retruc, tenir una quota important de fortuna. Si no es donen aquests ingredients l’Espanyol té potencial per descosir les defenses més hermètiques com la de l’Alcorcón, que només havia encaixat un gol en les quatre primeres jornades. A tot això, cal afegir la fiabilitat defensiva d’un equip que no ha encaixat cap gol en tot el campionat. Massa pedres en el camí per a qualsevol equip. Ni el bon partit del porter, que va fer dues bones aturades a De Tomás, va ser suficient per obtenir almenys un punt. A la tercer, el golejador blanc-i-blau no va fallar i va signar un triomf treballat però que serà la norma d’aquí fins a final de curs.

Però així és la segona divisió de recargolada i disposar d’un futbolista de la talla de Raúl de Tomás és un luxe que cal aprofitar. Llum per a un curs infernal que ha d’acabar en ascens. De moment, els blanc-i-blaus dormiran líders en espera del que faci l’Sporting de David Gallego, avui en el derbi asturià contra l’Oviedo.