L’Espanyol transita amb fermesa per la lliga i ha demostrat a Castàlia que ha posat la directa cap a l’ascens. El duel d’ahir no era menor. És en aquests partits on es forgen els ascensos i es basteixen les dinàmiques positives d’un equip que ja suma vuit jornades sense perdre. Queden deu jornades de lliga, però l’Espanyol sap que dormirà líder fins dilluns, quan el Mallorca jugarà a Fuenlabrada. La lliga ha entrat en la seva fase psicològica, i la pressió ara va cap a les Illes i els altres perseguidors, com l’Almeria o el Leganés, que s’enfronten aquesta jornada.

Més enllà del resultat, el més important és la forma i com va aconseguir el triomf l’Espanyol. Ho va fer amb un futbol, per moments, majestuós, elaborat i elèctric. I es va refer dels greuges arbitrals de veure com el col·legiat s’inventava un penal, prèvia errada de Cabrera, en la sortida de pilota. Un contratemps que va permetre a Mateu marcar de penal, però que va quedar en una petita anècdota. I és que tot i els greuges arbitrals que han sovintejat a l’Espanyol durant tota la temporada, hi ha una cosa immutable: el futbol és el que et portarà a primera.

I el joc va ser de l’Espanyol en el cap de David López, per fer l’empat en un córner tret per Embarba. I un doblet de Darder al final de la primera part i a l’inici de la segona que culminava la remuntada i liquidava el partit, amb l’ajuda terapèutica de l’expulsió de Iago Indias per doble targeta groga. Uns gols carregats de justícia poètica. David López ahir va jugar infiltrat pel seu fort cop a les costelles i el ciclotímic mig balear es va regalar un partit amb un doblet que no ha fet mai com a professional. Dos futbolistes, dos sospitosos habituals que són les dianes de les crítiques i que estan en boca de tothom a les xarxes socials. Jugadors amb el pes de la culpabilitat del descens i que han de conviure amb els fantasmes propis i aliens es van rendir un homenatge. Més desapercebut va passar el gran partit de Dídac Vilà. El mataroní va ser un corcó per la banda esquerra i va monopolitzar, per moments, l’ofensiva visitant. La profunditat de Dídac es va combinar amb les genialitats de Melamed i Melendo per moure’s entre línies. Un partit rodó i, fins a ser punt de lògica cartesiana. Un triomf fins i tot màgic i que apel·la a gran part de la unitat B, aquella que entrena en la intimitat i que escalfa banqueta. Ahir l’Espanyol va fer un pas més cap a l’ascens. La locomotora blanc-i-blava no vol aturar-se. La paciència i la gestió de Vicente troben el premi.