Amb convicció

El gran mèrit del Girona és haver arribat a temps de lluitar per l’accés a la fase d’ascens, després d’haver superat una irregularitat que se li havia allargat durant mesos. L’esprintada de les últimes jornades, amb 19 punts dels últims 24 en joc –sis victòries, un empat i una derrota des de la remuntada a Las Palmas–, ha engrescat un equip que també ha guanyat fiabilitat a Montilivi, una de les creus de la primera volta. Tot plegat ha carregat de confiança la plantilla. “Estem fent les coses bé. La majoria dels jugadors estem en bona forma i amb confiança”, explicava Enric Franquesa, protagonista del triomf contra el Tenerife. “L’equip està demostrant que va a més. No ens hem d’obsessionar amb la paraula play-off. Hem de seguir la dinàmica, jugant bé i disfrutant, i arribar al final amb possibilitats.” També és optimista Juan Carlos: “S’ha de continuar lluitant igual. Ja ho vaig dir després de perdre a Vallecas, que molta gent es pensava que se’ns escapava definitivament”, exposava el porter. “Veig com treballa l’equip i com el mister gestiona les peces, i crec que s’estan fent moltes coses bé per assolir aquests llocs.”

Els empats no valen

En la lluita en què està immers el Girona, no l’afavoreixen gens els resultats contra els rivals directes. L’equip de Francisco té perdut el goal-average amb el Rayo Vallecano i l’Almeria –empat i derrota– i també amb el Leganés –victòria per 0-1 i derrota per 0-2–. Amb l’Sporting, hi ha de jugar la setmana que ve a Montilivi, però el 2-0 a El Molinón li dificulta molt esmenar-lo. Amb aquest balanç, els empats múltiples també el perjudiquen. La diferència de gols tampoc hi ajuda, perquè la del Girona és la més baixa, amb diferència, de tots els que lluiten per ser a la fase d’ascens.