L’Espanyol afronta una temporada per recuperar la seva solidesa a l’elit i, enguany, totes les mirades passen pel salt de qualitat que ha experimentat l’equip a la zona ampla, on s’han concentrat els esforços i la qualitat de la plantilla. Manu Morlanes i Yangel Herrera responen a aquesta aposta de la direcció esportiva per convertir-se en un equip protagonista. Els partits es cuinen i es revolucionen a la medul·lar, i aquí l’Espanyol, ara, podrà apostar per dominar el seu rival o accelerar les jugades gràcies a la possessió de la pilota. Fins ara, l’únic futbolista que responia a aquest perfil era Sergi Darder, que es va convertir en un futbolista essencial per a Vicente Moreno. El balear és el termòmetre de l’equip i el canalitzador de joc a la medul·lar. Vicente Moreno tindrà més variants amb les arribades dels esmentats Yangel Herrera i Manu Morlanes. Dos futbolistes de qualitat, visió de joc, desplaçament i arribada a la zona contrària. Futbolistes capaços, si s’escau, de jugar en el doble pivot al costat d’un futbolistes més físic o bé ocupar els interiors, lloc més natural.

L’Espanyol buscava en aquest mercat tenir més protagonisme en el partit, però, de retruc, solucionar els seus problemes amb la sortida de la pilota. Vicente Moreno busca un equip més camaleònic (ja ho va ser l’any passat), però enguany, més enllà del dibuix tàctic, té peces polivalents que es complementen amb Melendo i Melamed que també poden esvalotar els partits amb dinamisme i verticalitat a la mitjapunta i per fora.

És evident que aquest Espanyol que retorna a primera està programat per tenir més la pilota, depenent de les situacions de partit, i també pot generar molt més joc per dins o per fora i així estimular les ocasions de gol dels davanters. La prioritat era un migcampista rocós, però els dirigents blanc-i-blaus han apostat pel talent, la creativitat i la qualitat a la medul·lar per ser superiors als seus adversaris. Un bon camí que s’ha de traçar sobre la gespa.