Els 200, amb 40 i plenitud

“Aquesta tem­po­rada m’han pre­gun­tat molt pel meu futur, però jo intento dis­fru­tar del dia a dia sense pen­sar quan serà el final. De moment no penso més enllà del par­tit de diu­menge con­tra el Sevi­lla, per poder estar al màxim nivell en cada moment”, va comen­tar ahir Diego López, abans de dei­xar una última reflexió clara: “Tant de bo siguin més anys.” El por­ter de l’Espa­nyol ha vis­cut una set­mana espe­cial, i és que en el derbi de diu­menge pas­sat con­tra el Barça va com­plir el seu par­tit número 200 amb la samar­reta blanc-i-blava. Una xifra a la qual pocs han arri­bat, però encara menys –de fet és el pri­mer– després d’arri­bar al club a punt de com­plir els 35 anys. I és que Diego López va com­plir els 40 anys al novem­bre, però el seu futur encara no està clar i si manté el ren­di­ment actual és pro­ba­ble que el curs que ve com­pleixi els 41 dis­pu­tant la seva setena tem­po­rada en l’Espa­nyol.

Sigui quin sigui el seu futur, encara està per defi­nir, però ahir el gallec va expli­car alguns dels seus secrets en una entre­vista als mit­jans del club res­po­nent a expor­ters de l’Espa­nyol. “No és fàcil arri­bar als 40 anys en un equip com l’Espa­nyol a pri­mera divisió, però és el fruit del tre­ball de molts anys i viure amb passió una pro­fessió que adoro i que em trans­met la mateixa il·lusió que el pri­mer dia. La il·lusió es manté amb la passió que tens pel que fas. Els por­ters vivim una mica al marge de la resta de com­panys i la nos­tra men­ta­li­tat ha de ser dife­rent. Ho he tre­ba­llat durant els anys i és impor­tant per a la resta de com­panys saber que el por­ter se sent fort”, explica Diego López, que en l’Espa­nyol se sent com a casa: “Vaig arri­bar en el moment òptim i tot­hom qui forma part d’aquest club crea un sen­ti­ment únic. Quan et sents iden­ti­fi­cat així, sem­pre fas el màxim i una mica més.”

Diego López va apro­fi­tar per repas­sar alguns dels seus millors moments d’aquests 200 par­tits. D’entre totes les atu­ra­des que ha fet, es queda “amb el penal a Messi en la copa, per la parada i pel que es va viure a l’estadi”, i si ha de recor­dar els millors dies no té cap dubte: “El dia del rècord d’imba­ti­bi­li­tat, la clas­si­fi­cació per a l’Europa Lea­gue, el par­tit de l’ascens i l’ambi­ent que es va viure en el derbi de diu­menge pas­sat.”