La zona de descens és lluny, però amb versions com la que va oferir l’Espanyol, les alarmes s’hauran d’activar. Ja no és la derrota ni tan sols la seva contundència, sinó sobretot la incapacitat de fer ni ensenyar res de bo. Com si fos un equip en depressió, desactivat, desfet. L’Espanyol es volia agafar a les sensacions ofertes contra el Barça i el Sevilla, i va completar un partit horrorós que no s’agafa per enlloc. No es podia resumir gaire millor que com ho va fer Diego López just després: “Em cau la cara de vergonya.” Farà bé l’Espanyol de reflexionar i avaluar què cal fer per reaccionar. El duel d’ahir a La Ceràmica quedarà marcat pel pòquer de gols de Yéremi Pino, però també per un malson blanc-i-blau.

Costava d’empitjorar una imatge que va ser lamentable de manera continuada, en tot el partit i amb tots els integrants. Superat en tot pel Vila-real, que va dominar perquè des del primer moment es va fer seu el mig del camp, l’Espanyol es va mostrar inoperant amb pilota i, encara més greu, va mostrar una tendresa alarmant al darrere. No havia passat ni un minut que un embolic a l’hora de treure la pilota ja va generar un ensurt. Un senyal del que arribaria. Danjuma no va aprofitar una pèrdua de Darder (9’) perquè el protagonisme estava reservat per a Yéremi Pino. Autor de dos gols en els 25 partits anteriors, el canari en va fer tres en mig partit i quatre en 53 minuts. I el més greu és que ho va fer amb tota la facilitat del món. El primer, que va arribar poc després d’una volea de Puado –un dels dos xuts dels blanc-i-blaus en 45 minuts–, va deixar retratat Cabrera, que li treu un pam però que va quedar clavat mentre veia com Yéremi li guanyava el salt (14’). El 2-0 va arribar en un córner en què el Vila-real no va trobar prou oposició ni en la rematada d’Albiol ni en la protecció de Capoue, que d’esquena va habilitar Yéremi (21’). Amb el 2-0, els d’Unai Emery van jugar amb molta comoditat, i amb la sensació que ni tan sols els calia màxima intensitat per fer el que més els interessava. Hi va contribuir l’apatia dels de Vicente Moreno. Un xut de Sergi Gómez (32’) va ser gairebé anecdòtic. Els locals posaven el ritme que volien, i en feien prou amb la passivitat blanc-i-blava. Per si quedava alguna esperança, una greu i ingènua pèrdua de Pedrosa a prop de l’àrea va originar el 3-0. Diego López va refusar el xut de Capoue, i la pilota va caure a Yéremi Pino, que només la va haver d’empènyer.

Per si no en tenia prou amb el seu primer hat trick a l’elit, Yéremi Pino va fer el pòquer en recollir una passada a l’espai i superar Diego López (53’). L’Espanyol feia estona que havia dimitit, si és que s’havia arribat a presentar, per a desesperació del nombrós grup d’aficionats que s’havien desplaçat a La Ceràmica. Vicente Moreno havia substituït Vilhena per Dimata al descans, però el partit es va fer llarguíssim. L’Espanyol va fer poca cosa més que el gol de l’honor, obra de Keidi Bare, que va recollir una rematada de cap de RDT al travesser (65’). Diego López va evitar el cinquè de Chukwueze (80’), però la maneta va acabar arribant amb un gol de Dia (86’). I encara hauria pogut arribar el sisè. El setè partit de lliga del 2022 (3 punts de 21) obre més que mai la ferida.