No sembla que la permanència perilli per a l’Espanyol. L’equip blanc-i-blau és a nou punts de la salvació, que, tot i no estar segellada matemàticament, es dona per assolida, i precisament això pot acabar sent un problema en aquest final de lliga. Amb la fita marcada pel club complerta i les posicions europees molt lluny, el conjunt entrenat per Vicente Moreno ja no té cap objectiu per lluitar, cosa que va quedar palesa ahir a l’RCDE Stadium, on va protagonitzar una actuació espantosa i va alimentar la crispació, amb el poc públic que hi havia –11.873 espectadors– xiulant l’equip i escridassant Rufete. En va dir bé un Rayo Vallecano en hores baixes. Feia, de fet, quatre mesos que el conjunt madrileny no guanyava un partit de lliga, des del 18 de desembre del 2021, i al feu blanc-i-blau va trobar el remei per trencar aquesta nefasta ratxa de 13 jornades sense vèncer. El grup orientat per Andoni Iraola tenia un problema, amb els llocs de descens cada dia més a prop, bloquejat mentalment, i ahir, sense fer tampoc res de l’altre món, se’n va sortir.

I és que al coliseu blanc-i-blau va haver-hi poca acció. El Rayo no va arribar-hi, doncs, en el millor moment, amb l’ombra de la dinàmica que el perseguia ben present, sense la confiança que sí que desbordava a principi de campanya i que el va convertir en una de les sensacions del campionat, i va plantejar un partit de seguretat, de pocs riscos i equivocar-se menys. I l’Espanyol, tot i tenir un escenari molt diferent, pràcticament salvat i al seu camp, on és un dels conjunts de la lliga que més han puntuat, també va proposar un pla molt similar. Als locals, a qui els visitants van cedir la pilota, els va faltar moltíssima intenció amb la possessió i, sense la llum de Sergi Darder, ni RDT, desapercebuts ahir, no van mostrar cap mena d’argument per fer mal.

En el primer temps, el més destacable, abans del gol de Sergi Guardiola, va ser un xut de Puado que va aturar Dimitrievski i un contratemps de Keidi Bare, que va tenir una revinclada al genoll que no li va permetre continuar. La diana encaixada realment va ser un reflex del matx dels blanc-i-blaus perquè va combinar distensió, desencert i confusió, ja que dins l’àrea va faltar contundència defensiva, perquè es va originar amb una pilota posada amb el cap per Mario Hernández, pentinada, també amb el cap, per Catena i, finalment, rematada, no gaire bé, per Guardiola (42’), en una acció en què Diego López hauria pogut fer alguna cosa més. La posició del davanter, a més, va ser força dubtosa, i la diana la va haver de revisar el VAR durant uns segons.

El segon temps va tenir poca història. L’Espanyol, un altre cop amb la pilota, va ser incapaç de generar res, mentre que el Rayo esperava per sortir al contraatac, en què es va mostrar punyent, i va estar a punt de sentenciar abans, sobretot en un xutàs al travesser d’Álvaro García. El final de campionat es farà llarg.