Abans d’acabar la temporada, l’Espanyol va emprendre una reestructuració profunda de l’àrea esportiva com a resposta als mals resultats i a la falta de rumb que va tenir, sobretot a partir del gener. El primer a ser destituït va ser Vicente Moreno com a entrenador, seguit per Rufete com a director esportiu. Uns dies més tard, el club va comunicar que no comptava més amb els cedits Morlanes, Yangel Herrera i Loren, i els següents a caure van ser els capitans Diego López i David López.

Tot i que el RCDE Stadium estava ocupat per l’organització d’uns concerts, el club blanc-i-blau va aconseguir ahir habilitar un espai per poder celebrar l’acte de comiat del porter gallec. Uns 300 aficionats es van congregar a la tribuna per agrair la feina feta a Diego López, que va sortir al camp amb la seva dona i les seves tres filles, tots cinc equipats amb una samarreta blanc-i-blava on a la part del darrere hi havia estampada la frase “Sempre periquitos”, i és que, com ell mateix va admetre: “L’Espanyol ha aconseguit que la meva família sigui per sempre periquita.”

Els seguidors el van rebre aplaudint dempeus i corejant el seu nom en el que potser era un moment més per dir “fins aviat”, ja que López va deixar clar que espera que “això no sigui un adeu” i que algun dia “puguem tornar a retrobar-nos perquè la meva porta sempre estarà oberta per a aquest club”, però això només el temps ho ha de dir. El de Paradela esbufegava intentant contenir l’emoció, unes llàgrimes que sí que va deixar anar una de les seves filles. Diego López va retornar l’afecte que li va brindar la graderia llançant samarretes, regalant els guants i signant autògrafs.

L’homenatge institucional va tenir lloc una estona abans a la llotja presidencial Ángel Rodríguez. L’entitat va preparar un vídeo amb els moments més especials viscuts durant els sis anys que ha romàs a l’Espanyol, en els quals López ha viscut de tot: “Alegria per haver aconseguit batre el rècord d’imbatibilitat de la història del club; èxtasi, com quan ens vam classificar per a Europa després de 12 anys, i també moments tristos i dolorosos, com el descens a segona”, va recordar el jugador.

El sentinella va començar el seu discurs de comiat anunciant que el d’ahir era un dia trist perquè “no esperava que aquest moment arribés ara. El meu desig era seguir ajudant el club, però malauradament no ha pogut ser”. El porter, de 40 anys, hi va afegir després que la seva intenció és continuar en actiu perquè se sent “bé i amb ganes de seguir”, però això depèn d’equips que vulguin comptar amb ell. “El més senzill seria anar-me’n i abandonar, però em faria molta pena deixar-ho”, va recalcar.

Diego López va voler donar les gràcies al president, Chen Yansheng, per la confiança i a tots els entrenadors que el van dirigir perquè el van fer “millor professional i millor futbolista”, i també a una afició “exemplar, meravellosa, acollidora, fidel i apassionada”. Als seus ex-companys, en canvi, va demanar-los perdó “per ser tan exigent”, però va justificar la seva entrega perquè volia transmetre que “amb treball i ambició es pot ser millor”, i va deixar clar que el seu únic objectiu era “treure el millor de cadascun”.

El conseller delegat de l’Espanyol, Mao Ye, va fer-li entrega d’una insígnia d’or “com a mostra d’agraïment per la dedicació, professionalitat i defensa dels colors”, a més d’anunciar que l’entitat ha començat un procés d’estudi per designar-li una porta d’accés de l’estadi “com a reconeixement al gran capità i gran jugador que ha fet història al club”. Per altra banda, personalitats blanc-i-blaves li van regalar una samarreta commemorativa dels 213 partits oficials disputats amb l’Espanyol, i també un braçalet de capità emblemàtic, en record de les tres temporades que l’ha lluït.

El porter gallec va arribar a Cornellà l’estiu del 2016 “amb molta il·lusió” per aportar “tot el que tenia dins, sense excuses, sense relaxaments i sense egoismes” i ara se’n va “feliç i orgullós d’haver competit com un professional i d’haver estat honest amb el treball”, va concloure emocionat.