Mor el llegendari defensa argentí Griffa, que va pujar a 1a amb l’Espanyol el 1970

Tota una lle­genda del fut­bol argentí, Jorge Griffa, va morir ahir als 88 anys a Rosa­rio. És recor­dat sobre­tot per la seva etapa a l’Atlético de Madrid (1959-1969), on es va con­ver­tir en tota una icona del club als anys sei­xanta pel seu estil agres­siu en defensa, fet que ena­mo­rar a l’afició de l’equip. El 1969 va fit­xar per l’Espa­nyol, que estava a 2a, i va col·labo­rar en el retorn de l’equip a pri­mera divisió. A Sarrià va jugar-hi la seva última tem­po­rada com a pro­fes­si­o­nal (1970-71).

A les files de l’Atlético va aixe­car una lliga (1966), tres copes (1960, 1961 i 1965) i una Recopa (1962), que en aquell moment va supo­sar el pri­mer títol euro­peu del club. En aquell moment també va ser l’estran­ger amb més par­tits a l’equip. La seva lluita, sem­pre ferotge, sobre la gespa con­tra els davan­ters rivals el va por­tar a viure una de les anècdo­tes més diver­ti­des de la seva llarga tra­jectòria. Després d’un par­tit a San Mamés va aca­bar a comis­sa­ria perquè es va escal­far també con­tra l’afició local. Uns dies després el club tenia una visita ofi­cial a Franco a El Pardo. El dic­ta­dor no només va reconèixer Griffa sinó que el va aler­tar de no tor­nar a mun­tar mai més un altre sidral com aquell.

Amb la selecció argen­tina va gua­nyar la copa Amèrica del 1959 però al seu país és reco­ne­gut sobre­tot per la seva tasca com a entre­na­dor a Newell’s Old Boys i a Boca Juni­ors, on va des­co­brir i fer debu­tar algu­nes de les grans lle­gen­des del fut­bol del seu país, com Val­dano, Batis­tuta i Car­los Tévez.