Empat insípid

Aquest Espa­nyol és capaç del millor, però també del pit­jor. Ahir ho va tor­nar a demos­trar en un Stage Front Sta­dium que va regis­trar la millor assistència de la tem­po­rada, amb 22.472 espec­ta­dors que volien cele­brar la ter­cera victòria con­se­cu­tiva després de l’heroica remun­tada a Ipu­rua. Era el dia per donar con­tinuïtat a la bona ratxa de resul­tats i con­so­li­dar-se en la segona posició de la taula. No va ser així. El qua­dre espa­nyo­lista va fer un pas enrere, amb un par­tit molt gris i insípid. De res va ser­vir el poten­cial ofen­siu que dis­posa l’equip blanc-i-blau. En la pri­mera part, els de Luis Miguel Ramis no van ser capaços de xutar ni una vegada entre els tres pals. Només a pilota atu­rada van poder gene­rar sen­sació de perill. En la represa, l’equip va sor­tir amb unes altres inten­ci­ons, però la millora va ser insu­fi­ci­ent. Nova decepció entre la parròquia peri­quita, que va tor­nar a expres­sar amb xiu­lets el seu males­tar amb el joc de l’equip.

Per a aquest duel, Ramis va intro­duir dos can­vis. Un d’obli­gat. La lesió de Pac­heco va donar l’opor­tu­ni­tat a Joan García, que tot i que no va tenir molta feina sota pals, la que va tenir la va resol­dre a la per­fecció. També va sor­tir d’inici Salvi al mig del camp, en detri­ment de Jofre. El pri­mer temps va ser d’allò més enso­pit. Ni l’Espa­nyol ni l’Osca tro­ba­ven la manera de gene­rar perill. Molt fut­bol al mig del camp i poca con­tundència a les àrees. Al començament de la represa, Ramis no es va espe­rar a fer el pri­mer canvi. Pere Milla va aban­do­nar el ter­reny de joc per donar entrada a Lazo, l’heroi al feu de l’Eibar i que ahir va des­a­pro­fi­tar una molt bona opor­tu­ni­tat per tor­nar a mar­car (66’). La més clara, però, va arri­bar de les botes de Braithwaite, que va veure com l’expe­ri­quito Álvaro Fernández va atra­par la pilota sobre la mateixa línia de gol (56’). La diana es va resis­tir.