Inici amb bon peu

L’era de Manolo González al cap­da­vant del pri­mer equip de l’Espa­nyol va arren­car de la millor manera pos­si­ble. Tri­omf en una Roma­reda plena con­tra un Sara­gossa intens que també estre­nava entre­na­dor. Tor­nava a la ban­queta ara­go­nesa tot un emblema com és Víctor Fernández, tot experiència. A la dels cata­lans, un novell en el fut­bol pro­fes­si­o­nal que afronta l’opor­tu­ni­tat de la seva vida.

L’estrena va ser molt posi­tiva. L’equip va sal­tar a la gespa amb ambició i va tro­bar premi ben aviat. Una gran sor­tida de pilota de Joan García va ini­ciar una gran acció col·lec­tiva que va aca­bar valent tres punts. Va rebre Omar a la banda dreta i, amb dues pas­sa­des, l’equip va girar el joc amb fluïdesa per tro­bar Oliván lliure a l’esquerra, des d’on va treure una cen­trada sublim per tro­bar un Puado que no va fallar con­tra el seu ex equip. No mar­cava des del desem­bre.

Estava sent el guió ideal, però van arri­bar els pri­mers entre­bancs en forma de lesi­ons. Pri­mer, Rubén Sánchez a la mitja hora. Abans del des­cans, l’alerta amb Braithwaite per un mal gest al genoll. Situ­a­ci­ons que van con­di­ci­o­nar l’equip, que va cedir metres i va haver de patir enfon­sat durant un bon tram. Tot i això, no va dei­xar de com­pe­tir i va superar el mal tràngol per aca­bar el par­tit força més tran­quil.

Tri­omf fona­men­tal pels punts i pel que suposa: injec­tar una enorme dosi de con­fiança al pro­jecte. El par­tit no va ser bri­llant, però tre­ba­llar amb la moral que donen els resul­tats ha de per­me­tre als bar­ce­lo­nins créixer en diver­sos aspec­tes clau per afron­tar la recta final.