L’Espanyol va fer un gran favor al Barça imposant-se al Real Madrid, i el conjunt blaugrana l’hi va tornar ahir aconseguint la victòria contra l’Alavés, un rival directe dels blanc-i-blaus en la lluita per la permanència. La derrota de l’equip basc a Montjuïc permet que la gesta duta a terme contra els blancs tingui encara més bon gust de boca. Els de Manolo González acabaran la jornada fora de les posicions de descens, fet que no passava des del mes de desembre. Seixanta-un dies han hagut de passar per veure els periquitos, de nou, fora de la zona vermella de la taula. A més, agafen més distància respecte del València i el Valladolid, els dos últims classificats. Una dosi de moral i confiança abans d’afrontar un calendari d’allò més exigent.

L’Espanyol ha fet del seu temple un fortí. Els números ho diuen tot. Els de Manolo González són el cinquè millor equip local de primera, amb 21 punts sumats a casa dels 23 que tenen. El balanç és de sis victòries, tres empats i tres derrotes. Unes dades que contrasten clarament amb les obtingudes a domicili, on només han estat capaços d’esgarrapar dos empats, contra l’Atlético i el Sevilla. La força de l’afició, que dissabte va omplir les graderies de l’RCDE Stadium amb més de 33.000 espectadors, és vital fins ara per a la consecució del principal objectiu de la temporada, que és la permanència.

Més enllà del factor camp, la realitat és que l’Espanyol ha fet aquest 2025 un pas endavant pel que fa al joc i als resultats. El triomf agònic i treballat contra el líder és una prova més de la maduresa que està demostrant tenir l’equip en aquest segon tram de curs. Des que va arrencar l’any, els blanc-i-blaus encara no han perdut cap dels quatre partits que han disputat. Empats contra el Leganés i el Sevilla, i victòries contra el Valladolid i el Real Madrid, aquesta del tot inesperada i que té gust de glòria. De moment, ja han sumat 7 punts més contra els mateixos rivals en la segona volta –en la primera van perdre contra el Valladolid, el Madrid i el Sevilla–. La solidesa defensiva, que tantes vegades es trobava a faltar, el nivell estratosfèric de Joan Garcia sota els pals i el rendiment immediat de les noves incorporacions, Roberto Fernández i Urko González de Zárate, han transformat aquest equip, que comença a veure la llum al final del túnel.