La injusta derrota a Mallorca no ha fet trontollar l’Espanyol. L’equip camina amb pas ferm cap a la permanència, ho va tornar a deixar clar contra tot un Atlético de Madrid. No la té lligada ni de bon tros; de fet, li queda molta pedra per picar per aconseguir-la, però ha trobat el camí, a diferència d’alguns dels rivals directes.

Manolo González ha estat capaç de construir un equip madur. Són perfectament conscients que tenen limitacions i que els tocarà remar fins al final per assolir l’objectiu, però creuen cegament en el que estan fent i els resultats ho avalen. El punt sumat contra l’Atlético s’afegeix als molts arguments positius que ha donat recentment l’equip per pensar que continuar a primera és una possibilitat ben real.

Compromís, esforç, treball, màxima intensitat amb i sense pilota i molta confiança. Aquestes són les claus de l’Espanyol de Manolo, i s’estan convertint en trets identitaris. L’Espanyol no les perd gairebé mai i això permet competir de tu a tu contra tothom, acostant-se sempre a sumar. També contra els estímuls negatius. Va quedar-se a segons i a una decisió arbitral incomprensible d’aconseguir-ho a Mallorca, però ahir va rescatar un punt tot i començar perdent contra el tercer classificat, que es jugava mantenir-se viu en la lluita per la lliga.

En un partit disputat i sense gairebé ocasions, Azpilicueta es va inventar un golàs amb una volea des de la frontal de l’àrea que va entrar per l’escaire. Res a fer per a Joan i el partit costa amunt abans del descans. Però, fins i tot fent un inici de segona meitat força fluix, l’Espanyol no va perdre la cara al partit en cap moment, ni un segon sense deixar de competir.

I va arribar el futbol. L’equip va créixer amb el pas dels minuts en la segona meitat, amb un gran impacte dels jugadors que van anar entrant. Grans minuts d’Edu Expósito i Antoniu Roca. No aconseguia generar ocasions clares, aquesta continua sent l’assignatura pendent d’una plantilla justa de talent ofensiu, però l’Atlético va cometre un error i ho va pagar.

Lenglet va cometre un penal clar, innocent i innecessari sobre Cabrera, estirant-li la samarreta en una falta lateral sense opcions de rematar. Puado va agafar la responsabilitat i va executar la pena màxima amb un xut a l’escaire inapel·lable. Una clara mostra del moment de confiança que viu l’equip. Novena diana del capità per sumar un punt de molt valor.

És de molt valor perquè significa tornar a sumar, significa no perdre, significa no deixar-te vèncer per un equip que té moltíssims més recursos i significa continuar fent-se fort, especialment a casa.

L’Espanyol ha perdut dos dels deu partits de lliga que ha disputat aquest 2025, tots dos per la mínima, en els últims instants i mereixent més. A l’RCDE Stadium, l’equip no perd des de l’octubre, ja són més de cinc mesos. I recentment ha estat capaç de fer-hi deixar dos punts als tercer i quart classificats, i de derrotar el Madrid, el segon.

L’equip es col·loca tan sols dos punts per sobre del descens i arriben dos partits consecutius a domicili, en què toca fer un pas endavant. Ara bé, les sensacions per afrontar la recta final de temporada són positives.