Limi­tat per l’eco­no­mia, l’Espa­nyol es va moure poc en el mer­cat, en un període de la tem­po­rada en què l’amenaça del des­cens era ben real. Els retocs, però, han estat molt ben­vin­guts. Urko González de Zárate, que arri­bava després de tenir un paper resi­dual a la Real Soci­e­dad, s’ha con­so­li­dat al mig del camp blanc-i-blau. I Roberto Fernández, el davan­ter que la tem­po­rada pas­sada jugava a pri­mera FEF –20 gols amb el Màlaga– ha capi­ta­lit­zat l’encert, amb la pro­ducció ofen­siva que tant feia falta. N’és el millor exem­ple el doblet a Balaídos, on l’Espa­nyol, amb el segon tri­omf seguit després del 0-4 a Valle­cas, no només s’espol­sava el fan­tasma del ren­di­ment a fora, sinó que feia un pas de gegant cap a la per­manència. El fit­xatge d’hivern amb més gols de pri­mera –supera Sadiq i Ter­rats (4)– és un dels líders d’un equip que agafa sis punts de marge res­pecte a la zona de des­cens.

“A més dels gols, s’hi deixa la pell cada set­mana. Això ens ha de fer veure que a vega­des hi ha juga­dors en cate­go­ries que no són pri­mera que tenen nivell”, expli­cava després del par­tit con­tra el Celta Manolo González sobre Roberto. L’andalús va arri­bar al gener cedit pel Braga –dos gols en 15 par­tits de lliga a Por­tu­gal– i, amb cinc dia­nes, és el segon màxim gole­ja­dor dar­rere de Javi Puado (10). Es va estre­nar el fent el gol del tri­omf con­tra el Valla­do­lid quan feia onze minuts que duia la samar­reta blanc-i-blava (2-1), va mar­car també a casa con­tra l’Ath­le­tic (1-1) i va fer un dels qua­tre gols al Rayo, abans del doblet a Vigo.