Ha costat Déu i ajuda

Ha cos­tat Déu i ajuda, però l’Espa­nyol com­pe­tirà el curs 2025/26 a pri­mera divisió després d’asse­gu­rar-se ahir una per­manència agònica con­tra el Las Pal­mas (2-0), gràcies a un gol de penal de Puado (65’) i a la diana defi­ni­tiva de Pere Milla (82’), en un par­tit amb molts ner­vis i ben poc fut­bol. El Leganés gole­java el Valla­do­lid en el des­cans (3-0) i això obli­gava els cata­lans a gua­nyar. Després de molt pati­ment i de jugar amb foc –durant 41 minuts de joc, l’equip va ocu­par pro­vi­si­o­nal­ment plaça de des­cens–, el club blanc-i-blau va acon­se­guir l’anhe­lada con­tinuïtat a l’elit del fut­bol esta­tal en l’any del seu 125è ani­ver­sari.

En un inici tens, Roberto, habi­li­tat per una cen­trada de Romero, va pro­ta­go­nit­zar amb el cap la pri­mera rema­tada, que va sor­tir molt per sobre del tra­ves­ser (9’), i la rèplica visi­tant va arri­bar per par­tida doble. Pri­mer, amb un xut de Loio­dice des de la fron­tal de l’àrea (13’) i, tot seguit, amb un altre de Fus­ter que Joan Gar­cia va des­viar a córner (14’). Els cana­ris, desin­hi­bits pel fet de no tenir pos­si­bi­li­tats matemàtiques de sal­var la cate­go­ria, també van gene­rar perill a pilota atu­rada, i el por­ter de Sallent va haver d’inter­ve­nir per blo­car el cop de cap de Her­zog (19’).

Paral·lela­ment, el Leganés es va impo­sar a Butar­que con­tra el Valla­do­lid (3-0), i el públic de Cor­nellà s’impa­ci­en­tava veient les difi­cul­tats del seu equip, momentània­ment en zona de des­cens, per gene­rar oca­si­ons clares en una pri­mera part que va anar de més a menys, i això que el començament ja havia estat entre poc i gens pro­me­te­dor per part dels locals, pre­ci­pi­tats i gens encer­tats en la presa i l’exe­cució de les deci­si­ons sobre la gespa.

Manolo González no ho veia gens clar i va inten­tar sac­se­jar l’equip amb un canvi ofen­siu al des­cans. Lozano va ser relle­vat per Milla, que es va situar al dar­rere de Roberto. Ara bé, la pri­mera apro­xi­mació de perill de la segona part va ser del con­junt diri­git per Diego Martínez, i Joan Gar­cia es va fer gran davant Mata per evi­tar un 0-1 que hau­ria supo­sat una galleda d’aigua freda (51’). Poste­ri­or­ment, Véliz va subs­ti­tuir Jofre per jugar amb un 4-4-2, amb Milla tre­pit­jant sovint zones inte­ri­ors per car­re­gar l’àrea i El Hilali amb tot el car­ril per des­ple­gar-se.

A la pràctica, la falta d’idees dels juga­dors, mal­grat estar en una situ­ació límit, era veri­ta­ble­ment alar­mant, fins que Muñiz Ruiz va fer sonar el xiu­let per asse­nya­lar un penal d’Essugo comès sobre Véliz que el capità Puado va trans­for­mar per obrir la llauna (1-0, 65’). Ara bé, l’equip no va res­pi­rar del tot fins al tram final, quan Milla, que va rebre una assistència de Puado, va fer el gol de la tran­quil·litat amb una defi­nició de molta sang freda (2-0, 82’) que va sege­llar una sal­vació ben valu­osa. Amb la per­manència a la but­xaca i l’RCDE Sta­dium embo­git, Aguado va poder fer el 3-0 amb un xut blo­cat per Horkas (88’).