“Dema­nem al pre­si­dent Ara­gonès que defensi la pro­jecció inter­na­ci­o­nal de l’esport català, l’orga­nit­zació d’esde­ve­ni­ments inter­na­ci­o­nals per les nos­tres enti­tats i les enti­tats espor­ti­ves cata­la­nes del que pretén ser un espoli fis­cal injust i nefast. L’inter­pel·lem perquè assu­meixi la res­pon­sa­bi­li­tat i s’impli­qui en la lluita per defen­sar l’esport català con­tra la nova llei de l’esport esta­tal. Li dema­nem una reunió urgent per traçar estratègia con­junta perquè no és només un atac a l’esport català, sinó també al model esta­tal autonòmic, al país i a les seves lli­ber­tats. Uni­des defen­sa­rem l’esport de base i l’esport català”. Gerard Esteva, el pre­si­dent de la UFEC, va cloure amb veu enèrgica la seva inter­venció ahir a l’Estació del Nord de Bar­ce­lona en un acte en què, acom­pa­nyat dels pre­si­dents de les 71 fede­ra­ci­ons cata­la­nes i pels repre­sen­tants de les fede­ra­ci­ons bas­ques, ara­go­ne­ses i de Cas­te­lla i Lleó –tots ple­gats inte­grats a Cufade (Con­fe­de­ració de Fede­ra­ci­ons Autonòmiques)–, van posar el crit al cel per la nova ley del deporte, que es debat al Senat i a la qual pro­po­sen la intro­ducció d’esme­nes abans de l’apro­vació defi­ni­tiva al Congrés dels Dipu­tats: “L’esport català diu no a la llei esta­tal.” El text, diu la UFEC, “eli­mina” el reco­nei­xe­ment de l’esport català, escapça “per dalt i per baix” les fede­ra­ci­ons autonòmiques tant en l’àmbit econòmic a través d’una quota d’inte­gració com en les com­petències orga­nit­za­ti­ves inter­na­ci­o­nals i supra­au­tonòmiques i no pre­veu cap com­pen­sació econòmica pel tre­ball que fan en la for­mació d’espor­tis­tes. Suposa, per tant, un risc per a la super­vivència de les fede­ra­ci­ons, un atac a la seva línia de flo­tació. Bus­cant la com­pli­ci­tat política amb el govern català, Esteva ha recor­dat que el text vul­nera l’Esta­tut d’Auto­no­mia, que parla del dret a pro­jec­tar inter­na­ci­o­nal­ment les acti­vi­tats espor­ti­ves.

La quota d’inte­gració és el con­tra­a­tac a la dero­gació de la llicència única. Diver­ses fede­ra­ci­ons l’han començat a exi­gir i ja hi ha sentències, per exem­ple en el cas del pàdel, que l’han deter­mi­nat com un frau de llei. La cata­lana d’auto­mo­bi­lisme és el cas més fla­grant. Està en procés de des­in­te­gració per part de l’espa­nyola per revol­tar-se i nego­ciar i, tal com va recor­dar ahir el seu pre­si­dent, Joan Ollé, a pesar d’haver fet un pacte amb la fede­ració i el CSD, que ha que­dat en paper mullat.

Quant a casos espe­ci­als de reco­nei­xe­ment inter­na­ci­o­nal, en què pre­veu dos supòsits, es cri­tica que els supe­dita a l’apro­vació del Con­sell Supe­rior d’Esports (CSD) i, per tant, a una nego­ci­ació política iti­ne­rant en funció del vent que bufi. Els dos requi­sits són l’arre­la­ment històric i haver tin­gut abans fede­ració autonòmica que no pas espa­nyola, a més d’haver esta­blert rela­ci­ons amb la fede­ració inter­na­ci­o­nal. És el cas basc, amb el reco­nei­xe­ment de la pilota i el surf. Un altre dels grans mals és la retro­ac­ti­vi­tat, ja que el CSD tin­dria la potes­tat de revi­sar la par­ti­ci­pació de les 21 fede­ra­ci­ons cata­la­nes que fins ara han estat reco­ne­gu­des.