Anna Caula exposa a Ginebra l’aposta del Govern per l’esport femení
La Delegació del Govern a Suïssa centra la celebració de la Diada Nacional de Catalunya 2023 amb una taula rodona sobre la situació de la dona en el món de l’esport
L’embranzida sembla inevitable. Casos que fa pocs anys haguessin passat desapercebuts, ara es i agafen ressò mediàtic. “S’ha acabat”. La mirada, sembla que s’amplia. La consciència, mica en mica, també. Però el camí és llarg i conèixer, compartir i reflexionar permeten descobrir realitats diferents.
La Diada Nacional de Catalunya de la Delegació del Govern a Suïssa es va centrar, enguany, a parlar d’esport femení. Futbol al Museu va reunir a Anna Caula i Paretas, la secretària general de l’Esport i de l’Activitat de la Generalitat, i dues futbolistes del Servette F.C., Sandrine Mauron i Mónica Mendes, equip punter suïs, en una taula rodona que va permetre que totes les ponents poguessin explicar les seves vivències dins el món de l’esport.
La jornada, que va tenir lloc al Museu d’Art i Història de Ginebra amb la presència de 140 persones, va indagar sobre el professionalisme de l’esport femení, centrant-se, sobretot, en el futbol, i en el ressò i la visibilitat que reben les dones. I, tot, amb l’experiència de les protagonistes, aprofundint en com veuen elles la seva situació i què i com han sentit durant la seva trajectòria.
Canviar l’imaginari perquè les coses siguin diferents
Un dels temes que es van posar sobre la taula rodona va ser com la societat entén l’esport i el futbol femení i com és el professionalisme. Les tres ponents van argumentar que, fins que no es para i es reflexiona, se segueix amb la inèrcia heretada: pitjors condicions laborals per les esportistes, temps per poder-s’hi dedicar... complicacions que “necessiten un canvi de mentalitat, d’imaginari”, argumentava Anna Caula i Paretas. La secretària general ho resumia parlant de la seva experiència: “moltes vegades, com a dona, hem assumit que hi ha un preu que hem de pagar, fins que et preguntes per què, i t’adones que no és just”. I, perquè això pugui fer-se factible, “cal un canvi de cultura”, sintetitzava, “amb molta sensibilització i entendre i veure que les dones tenim els mateixos drets”, afegia.
En aquest sentit, Anna Caula i Paretas, anomenava certs exemples que mostraven les diferències, com el fet que en moltes ocasions les dones tenen pitjors horaris de competició, partits i entrenaments, comparteixen vestidors amb altres equips, mentre els masculins tenen individuals, el tractament de la premsa... “Petites coses que, quan les veus totes juntes, t’adones en quin punt estem”, concloïa.
I, finalment, va explicar un projecte d’Esportcat on, precisament, el canvi de mentalitat, d’imaginari, és la meta que persegueix: l’exposició “Jugo com una nena”. Anna Caula i Paretas va explicar que l’expressió històricament s’havia fet servir de manera pejorativa. Des del Govern s’ha decidit girar-la i mostrar-la com el que realment és, un lema d’orgull.
La importància de la visibilitat
Un dels altres punts del debat va ser el ressò mediàtic i la visibilitat que reben les dones esportistes. Mendes va explicar que, ella, havent crescut a Portugal, no tenia cap referent futbolista femenina. Els seus ídols eren Deco, Ronaldo... però cap noia. I, això, a part de donar entendre que potser no era possible poder-se dedicar professionalment, li feia sobreentendre que, potser, per poder jugar a futbol, havia de ser més similar al físic d’un noi i no d’una noia.
“El gran sostre de vidre és la visibilitat. Si no ho tens davant, somiar és complicat”, afegia Anna Caula i Paretas. També va fer menció a la poca repercussió que encara rep l’esport femení als mitjans.
Per la seva part, Mauron va expressar que, l’Eurocopa que se celebrarà el pròxim 2025 a Suïssa ha de ser “una celebració”, però, alhora, cal aconseguir impacte i visibilització. “Volem que aquest país vegi la competició i sobretot vingui als camps. A més, les parcel·les es modificaran i seran de gespa natural”, expressava.
En definitiva, les dones professionals de l’esport, protagonistes principals de la festa nacional catalana de Suïssa. “El que no és anomenat, sembla que no existeixi”, va detallar Anna Caula i Paretas. Parlar, aprofundir i denunciar per fer-ho encara més real i obrir horitzons.