Esport universitari: una altra aposta d’Esportcat per promoure els hàbits saludables i els valors
Igualtat i diversitat, objectius diana pel nou curs, que té els Campionats de Catalunya com a activitat referent
Aprofitar el potencial de l’esport i l’activitat física com a eina saludable, educativa i de valors és una les prioritats de les polítiques desplegades per Esportcat-Generalitat de Catalunya. Així queda demostrat en projectes d’esport escolar que busquen apropar l’esport als més petits o en iniciatives que vetllen per incrementar el nivell d’activitat física de la ciutadania per millorar la salut i el benestar. Aquí hi podríem afegir l’esport universitari, amb la complicitat de les 12 universitats del país.
Amb aquesta finalitat, el Govern aposta per consolidar i potenciar la participació de l’estudiantat català i la resta de la comunitat universitària en la pràctica fisicoesportiva, tal com estableix el Pla Estratègic d’Esport Universitari de Catalunya (PEUC) 2020-2030. Entenent l’esport universitari “com una peça més d’un model d’esport circular, on tots els elements que l’integren -esport escolar, esport d’elit, esport universitari, etc.- es retroalimenten i donen vida a aquesta ànima esportiva que caracteritza Catalunya”, apunta Anna Caula i Paretas, secretària general de l’Esport i de l’Activitat Física.
En aquest marc, els Campionats de Catalunya Universitaris (CCU) són l’esdeveniment referent per a la comunitat universitària i compten amb la participació d’alumnat de totes universitats catalanes. La seva coordinació recau cada curs en un centre diferent -enguany, en la 39a edició, és la Universitat Pompeu Fabra, amb Mataró com a Vila Esportiva Universitària- en el marc de l’Esport Català Universitari, l’ens que agrupa totes les universitats de casa nostra.
6 esports d’equip (bàsquet, futbol, futbol sala, handbol, voleibol i rugbi 7), amb 1.730 participants, i 28 esports individuals, amb 1.075 alumnes, conformen l’eix dels CCU 23-24, inaugurats recentment, amb “una elevada presència femenina, fregant la paritat entre homes i dones”, com destaca Anna Caula. Altres esdeveniments del curs són la cursa Unirun, el circuit Unitennis, el circuit català de pàdel o la participació de les seleccions catalanes universitàries en diverses cites esportives. D’aquesta manera, la participació global pot arribar als 9.000 esportistes, cosa que demostra el creixent interès per a la pràctica de l’esport i l’activitat física entre la comunitat universitària catalana.
A banda de la competició, un dels eixos d’actuació del curs serà el foment de la igualtat i la diversitat. Per això, s’està elaborant un protocol en matèria de violència masclista i LGTBI-fòbia als CCU -treballant aspectes com la violència de gènere i l’assetjament sexual en aquest àmbit-, i s’apostarà de manera clara per promoure l’esport femení i inclusiu.
Compaginar estudis i esport
A banda de subvencionar l’organització de competicions i altres projectes associats a l’esport universitari mitjançant el Consell Català de l’Esport, la Secretaria General de l’Esport i de l’Activitat Física estableix convenis, a través del CAR de Sant Cugat amb les universitats catalanes, a través del programa Tutoresport, que faciliten als esportistes d’alt nivell la compaginació? de l’esport amb l’exigència dels estudis universitaris. A més, el Departament d’Atenció a l’Esportista. ubicat al CAR realitza tasques de tutela en les transicions de la vida acadèmica dels esportistes d’alt nivell. I, especialment en el pas de batxillerat a la universitat, porta a terme diferents accions amb alumnes de segon de batxillerat a l’Institut CAR i a l’Institut Joaquim Blume.
El rol de les universitats, l’alumnat i el professorat és clau per empoderar l’esport universitari del país, al costat del suport econòmic d’Esportcat per fer realitat cada curs l’activitat esportiva en aquests centres i reforçar, d’aquesta manera, el seu paper en la cohesió social i territorial del país.
Un full de ruta marcat pel Pla Estratègic 2020-2030
El desenvolupament de l’esport universitari a casa nostra es porta a terme a través del Consell de l’Esport Universitari de Catalunya (CEUC), integrat per representants del Govern (Consell Català de l’Esport i Direcció General d’Universitats) i de les universitats, que es reuneix com a mínim un cop l’any -la darrera trobada va tenir lloc a Mataró fa pocs dies- per analitzar els reptes de cada curs i les oportunitats de millora en aquest àmbit.
El CEUC fa seguiment dels objectius del Pla Estratègic d’Esport Universitari de Catalunya (PEUC) 2020-2030, que actua de full de ruta per fer que la comunitat universitària es beneficiï dels valors de la pràctica esportiva. El PEUC estableix 11 línies estratègiques i 49 plans d’acció, dels quals ja n’hi ha un 51% en marxa, que busquen consolidar i incrementar la pràctica de l’activitat fisicoesportiva entre tota la família universitària.
El Pla Estratègic és fruit d’un ampli procés participatiu, liderat per Esportcat, en què intervenen tots agents implicats: Govern, entitats, organismes i professionals vinculats amb l’esport universitari, mitjançant els serveis d’esports i activitat física de les 12 universitats catalanes.