Farà par­lar durant molt de temps el par­tit que van pro­ta­go­nit­zar ahir Real Madrid i Juven­tus al San­ti­ago Ber­nabéu, en una nit en què l’equip bian­co­nero va fer una actu­ació memo­ra­ble, espec­ta­cu­lar, en què va acon­se­guir aixe­car el 0-3 advers que duia a la mot­xi­lla des de Torí, però que va aca­bar mar­xant sense res. La dels homes de Mas­si­mi­li­ano Alle­gri era una remun­tada històrica, una gesta que ningú mai a la història de la Cham­pi­ons Lea­gue havia fet, i quan la fita s’acos­tava a la rea­li­tat, amb la pròrroga ja a tocar, una decisió arbi­tral molt con­tro­ver­tida va aca­bar sent deter­mi­nant. En el minut 93, l’àrbi­tre, Mic­hael Oli­ver, va asse­nya­lar penal a l’àrea dels ita­li­ans per un lleu xoc entre Bena­tia i Lucas Vázquez, insu­fi­ci­ent per ser penal, ja que va sem­blar més una acció fruit del joc que no pas una infracció del cen­tral mar­roquí, tot i això, el col·legiat anglès va deter­mi­nar la rigo­rosíssima pena màxima. Els ita­li­ans van embo­gir, no s’ho podien creure i van sal­tar a bus­car Oli­ver per recri­mi­nar-li la decisió. L’estu­pe­facció i impotència entre els fut­bo­lis­tes del con­junt torinès va ser tal, que fins i tot Buf­fon, el capità, un veterà de 40 anys, una lle­genda, un senyor, i un exem­ple d’aquest esport que segu­ra­ment va jugar ahir el seu últim par­tit de lliga de cam­pi­ons, va ser expul­sat per pro­tes­tar. No va ser ell, doncs, qui es va posar sota pals en el penal, sinó el seu subs­ti­tut, Szc­zesny, que no va poder evi­tar la diana de Cris­ti­ano Ronaldo. El por­tuguès va des­fer l’empat en l’eli­mi­natòria per sege­llar l’accés a semi­fi­nals i posar fi al pànic que s’havia apo­de­rat del coli­seu blanc durant tot el par­tit.

I és que la gespa del Ber­nabéu va ser un manat de ner­vis des del prin­cipi i el que s’anti­ci­pava com una nit euro­pea plàcida per al con­junt diri­git per Zine­dine Zidane, que venia adver­tit del que li havia pas­sat al Barça un dia abans, va con­ver­tir-se en un autèntic mal­son. Mand­zukic, només de començar, en el minut 2, va indi­car el camí a la vecc­hia Sig­nora, i amb un cop de cap a cen­trada de Khe­dira va fer el pri­mer. De seguida l’ambi­ent es va enra­rir i la Juve, situ­ada en un 4-3-3, amb Pja­nic en el cor de l’equip, diri­gint, i amb Mand­zukic i Dou­glas Costa a les ales, va acon­se­guir el govern. Pressió alta, que el Madrid no posia superar i tran­si­ci­ons defensa atac ràpides, que pas­sa­ven gai­rebé totes per les botes de l’ata­cant bra­si­ler, que va ful­mi­nar Mar­celo una vegada i una altra. Des de la dreta, Dou­glas Costa era el cata­lit­za­dor, i des de l’esquerra, Mand­zukic, l’encar­re­gat de fina­lit­zar el que es gene­rava a l’altra banda. Si Mar­celo no podia fer res con­tra el seu com­pa­tri­ota, Car­va­jal, tam­poc neu­tra­lit­zava el croat, molt més alt que ell i que li gua­nyava tot per dalt. Els car­rils late­rals del con­junt blanc, doncs, eren una auto­pista, tots dos, ja que tant el defensa madri­leny com el bra­si­ler esta­ven des­em­pa­rats, perquè l’equip jugava amb un rombe al mig del camp i cap dels inte­ri­ors arri­bava a l’ajuda. No va reac­ci­o­nar Zidane, que va veure com amb la mateixa fórmula Mand­zukic, de nou amb la testa, aquesta vegada a cen­trada de Lichs­tei­ner acos­tava el mira­cle al bàndol italià amb el segon. Els bian­co­neri havien acon­se­guit ate­mo­rir els locals, que, tot i això, sem­pre con­tun­dents, van estar a prop del gol amb dues fogo­na­des d’Isco i una rema­tada de Varane al tra­ves­ser.

No va ser fins al des­cans quan el tècnic francès va ofe­rir res­posta a l’evi­dent ava­ria que tenia i va donar entrada a Lucas Vázquez i Marco Asen­sio, als quals va engan­xar a la banda, per solu­ci­o­nar-la. I va acon­se­guir-ho. En el segon temps, el duel es va tan­car, el movi­ment a les àrees es va reduir i va haver de ser una errada indi­vi­dual la que va tor­nar-lo a encen­dre. Una cen­trada apa­rent­ment ino­fen­siva a l’àrea blanca se li va esca­par a Key­lor Navas, i Matuidi, atent, va mar­car per fer el ter­cer i esta­blir la igua­lada que enfi­lava el matx cap a la pròrroga. Tot feia indi­car-ho, els dos con­junts sem­bla­ven fir­mar-ho, però en l’últim sos­pir el Madrid va col­pe­jar. La història de sem­pre.