La constel·lació
La copa del món de Rússia agruparà en un mateix torneig els millors futbolistes del planeta, entre els quals destaca per sobre de tots Leo Messi, que acapara els focus en la seva quarta participació
L’inici de la màxima competició futbolística en clau de seleccions està a punt de produir-se. Demà passat, a Rússia s’aixecarà el teló i arrencarà una copa del món que, com no podia ser d’una altra manera, reunirà els millors futbolistes del planeta. I és que poques estrelles falten a Rússia, on per sobre de totes en destaca una, Leo Messi. El 10 blaugrana, el millor jugador del món, acapara els focus en el seu quart mundial (Alemanya 2006, Sud-àfrica 2010 i Brasil 2014). Líder i capità de l’Argentina, d’ell depenen gran part de les possibilitats del combinat albiceleste de fer alguna cosa en el torneig. “És molt més l’equip de Messi que no pas el meu”, ha arribat a dir el seleccionador Jorge Sampaoli, conscient de la transcendència del jugador. Tot i això, Messi no és l’únic gran crac que hi ha en el combinat sud-americà, que posseeix un atac demolidor: homes com Sergio Agüero, Paulo Dybala, Gonzalo Higuaín i Ángel Di María intentaran aconseguir el tercer títol per a l’Argentina.
Malgrat tenir el millor i molta pólvora a dalt, l’equip entrenat per Sampaoli, encara poc fet abans de l’inici de la cita, no és un dels favorits en la competició. Aquesta condició és per a altres seleccions com l’alemanya (la vigent campiona), la brasilera, l’espanyola i la francesa, totes amb un reguitzell de jugadors importants i amb una identitat definida. Pel que fa a la mannschaft, no té un futbolista desequilibrant per sobre de tots; és un equip molt coral, que es mou, això sí, al ritme de Toni Kroos. El migcampista del Real Madrid és el far d’un conjunt que es basa en el col·lectiu i que té jugadors top en totes les línies. Des de la porteria, amb Manuel Neuer i Marc-André ter Stegen; passant per la defensa, liderada per Jérôme Boateng, fins a dalt, on hi ha referents com Mesut Özil i Thomas Müller.
Una altra de les candidates que, com l’alemanya, assenta el seu futbol des d’un funcionament més global és la selecció espanyola. “L’esperit col·lectiu és el camí a seguir, ser un equip en tots els sentits posant al servei del col·lectiu la qualitat individual”, ha explicat Julen Lopetegui durant la fase de classificació, un discurs en el qual ha insistit des que va agafar les regnes de l’equip. Andrés Iniesta, que disputarà el seu últim mundial, és un dels que millor representen l’estil del combinat estatal, en què el joc associatiu és la base. Isco Alarcón, David Silva i Sergio Busquets són altres jugadors de classe mundial que acompanyaran el manxec en la creació, mentre que a la rereguarda destaquen De Gea sota els pals, i Gerard Piqué i Sergio Ramos, tres dels millors en les seves posicions. A la punta de llança, Lopetegui aposta per Diego Costa, un davanter que ha demostrat que és determinant amb espais i en equips amb joc directe, però que encara ha de calibrar el seu encaix en la roja.
Les individualitats
Diferents plantejaments fan els altres dos favorits per guanyar al títol, el Brasil i França. Els dos combinats són equips fonamentats des del darrere, en què preval l’organització i la solidesa defensiva, i es deixa que els futbolistes de dalt, veritables escollits del futbol, inventin i resolguin. En el cas de la canarinha, Tite apuntala el seu mig del camp amb perfils que hi aporten desplegament i tenacitat, i s’aferra a Neymar, el catalitzador ofensiu dels brasilers. “No sé quin és límit de Neymar. Quan l’alliberem en l’últim terç de camp, és letal”, indica el seleccionador brasiler, que descarrega l’astre de Mogi das Cruzes de tasques defensives. L’atacant del París Saint-Germain, a més, després de passar-se els últims dos mesos i mig recuperant-se d’una lesió al cinquè metatarsià, arriba fresc a la cita mundialista, en què formarà trident amb Philippe Coutinho i Gabriel Jesús, amb Roberto Firmino, Douglas Costa i Willian esperant a la banqueta.
En la mateixa línia està França. Didier Deschamps allibera Paul Pogba posant-li dos pivots a prop i s’entrega al talent i a la contundència en els últims metres d’Antoine Griezmann, que ja va ser el referent bleu fa dos anys en l’Eurocopa, i de Kylian Mbappé, que amb 19 anys debuta en una gran competició de seleccions. Similar proposta presenta Portugal. El conjunt entrenat per Fernando Santos espera al darrere ben endreçat amb Cristiano Ronaldo, l’actual Pilota d’Or, com a davanter. Tot i ser el campió d’Europa, després de derrotar precisament França en la final, el combinat lusità no està en el primer esglaó de candidats, ja que no té tant nivell a la plantilla. Tampoc ho està l’Uruguai, tot i tenir dos dels millors ariets del món, Luis Suárez i Edinson Cavani, ni Polònia, que està capitanejada per Robert Lewandowski. Estan igual Croàcia, amb Luka Modric i Ivan Rakitic, i Colòmbia, amb James Rodríguez i Radamel Falcao, més combinats amb futbolistes diferencials.
Una altra de les atraccions d’aquesta copa del món és veure les prestacions de dues de les sensacions de la temporada: els atacants del Liverpool Mohamed Salah i Sadio Mané, tots dos líders dels seus equips en el mundial, Egipte i el Senegal, respectivament, cridats a ser dos dels combinats revelació. L’egipci arriba just, després de la lesió a l’espatlla que es va fer en la final de la Champions League, i és el principal argument dels faraons. Pel que fa al seu company al club red, Mané, és l’encarregat de comandar l’atac del Senegal, un combinat en què també destaca Keita Baldé, davanter del Mònaco nascut a Arbúcies.
La tradició
Lluny de lluitar tradicionalment en les grans cites, sobretot en els últims temps, la selecció de Bèlgica i la d’Anglaterra tampoc estan entre les màximes favorites, però tenen plantilles i jugadors més que interessants. Els belgues, orientats pel tècnic de Balaguer Robert Martínez, pivoten al voltant d’Eden Hazard, que té Kevin de Bruyne com a ajudant de luxe, i atacants de molt nivell com Dries Mertens i Romelu Lukaku. Els anglesos, amb el golejador Harry Kane al capdavant i amb Dele Alli i Raheem Sterling al costat, somien aixecar la segona copa del món mig segle després.