CRISTHIAN STUANI
INTERNACIONAL URUGUAIÀ
“Un uruguaià estima la samarreta com si fos la seva vida”
“El meu objectiu és disfrutar el mundial, arribo amb confiança i maduresa per ajudar el meu país”
“Però nosaltres estem escarmentats, fa quatre anys Costa Rica ens va sorprendre a tots. Ara ens donen per favorits, però sabem que cada partit serà un desgast”
El mundial del 1998 em va quedar gravat, vaig començar a idolatrar Zidane
L’Uruguai està generant jugadors de bon peu, que ens ajuden a tenir millor possessió
Per a mi és un honor haver estat tants anys en una selecció on hi ha Cavani i Luis Suárez
Cristhian Stuani (Tala, Uruguai, 1986) arriba a Rússia millor que mai. Refrescat per una temporada portentosa a Girona i ja entrat en una trentena que li permet degustar cada instant de futbol, l’ariet charrúa viurà el seu segon mundial, conscient que la presència de Suárez i Cavani li dificulta el protagonisme, però esmolat per si el requereix un país pel qual es desviu.
Quan apareix la paraula ‘mundial’, què és el primer que li ve al cap?
El gol de Godín que ens va donar la classificació contra Itàlia en el passat. Viure-ho en la pròpia pell, un moment tan explosiu, de tanta intensitat, un gol en el 85, tot el que havíem viscut els dies previs... És una sensació única, que no em puc treure del cap.
I el primer record?
Em va marcar bastant el de França 1998 i l’actuació de Zinedine Zidane. Ja el coneixia, perquè m’encantava veure futbol, però allò me’l va fer emmarcar en una dimensió diferent i des d’aleshores vaig passar a idolatrar-lo.
Freqüentava molt l’estadi Centenario de petit?
Tenia una hora i mitja des de casa, però sí que el meu pare m’hi havia portat, des de petit mamant la passió per la selecció. Recordo especialment una eliminatòria de repesca per al mundial contra Austràlia, que vam guanyar 3-1.
Es vivien molt els mundials a Tala?
És una aroma especial, la intensitat d’una copa del món no la trobes en cap altre escenari. T’ajuntes amb la família, amb els amics, són dies en els quals el futbol mana.
I ja aleshores s’imaginava vivint-ne un des de dins?
Són coses que somies però no visualitzes. He hagut de treballar molt per arribar a la selecció i sempre ha estat una qüestió d’anar-me posant objectius, un trajecte llarg, i fins que no ho tens a prop la veritat és que no t’ho imagines. Costa tant que per això la meva gran obsessió és disfrutar-ho.
Sempre es parla de l’Uruguai en termes quasi de família. És un sentiment real?
Absolutament, som un país petit, en què tot es fa amb sacrifici i tenim un gran sentiment de pertinença i de proximitat que es pot percebre al vestidor de la selecció. La unitat és el que moltes vegades ens fa fer un pas endavant en moments de dificultat.
És cert que tenen prohibit llançar la samarreta a terra?
Sí, és impossible. Estimem la samarreta com si fos la nostra vida.
És possible jugar desinhibit quan et mira el món sencer?
Un mundial és diferent de tot i és veritat que fins i tot la pressió es respira d’una altra manera, però la fórmula no canvia, quan saltes al terreny de joc intentes deixar-ho tot enrere, abstreure’t del que t’envolta i centrar-te en un resultat. Amb el pas dels minuts agafes el pols a la competició.
Arriben a Rússia en un moment de certa transició...
És un procés que passa a totes les seleccions, és llei de vida, i és veritat que nosaltres portem alguns jugadors que no tenen l’experiència d’haver viscut una copa del món, però també és molt positiu veure que l’Uruguai continua produint bons futbolistes i crec que el futur està assegurat.
Últimament estan apareixent migcampistes de bon peu, que poden trencar el tòpic que l’Uruguai només és rauxa...
Sí, cada vegada tenim més migcampistes que tenen capacitat per tenir la pilota i una mica més de continuïtat en la possessió de la pilota, i si aconseguim sumar-ho als nostres senyals d’identitat, d’un equip de molta força i competitivitat, serà un gran símptoma.
I no pot ser que aquest increment de talent resti agressivitat a l’equip?
Això segur que no passarà [riu].
Aparentment tenen un grup accessible...
Però estem escarmentats. Les coses no sempre són com es pressuposa i en el passat mundial al Brasil, Costa Rica ens va sorprendre a tots, a nosaltres, a Anglaterra i a Itàlia. Perdre contra ells va enrarir molt el grup i ens va obligar a fer un esforç terrible per capgirar la tendència. És un exemple clar, recent i que ens demostra de veritat que en un mundial qualsevol equip pot crear-te dificultats.
Del Brasil 2014 a Rússia 2018, en què ha canviat Cristhian Stuani?
En l’experiència, en el fet d’haver après i crescut fins i tot a partir de vivències no tan positives, i crec que arribo en un moment òptim d’experiència i de maduresa per fer un bon mundial.
A Girona el seu rol és de protagonista absolut, però a l’Uruguai és més complicat... Accepta el rol?
Per a mi és un honor haver compartit selecció durant tants anys amb dos davanters del potencial de Cavani i Luis Suárez, que són classe A. És clar que aquí costa més tenir minuts, però jo hi soc per al que faci falta, per deixar-hi la vida quan em toqui jugar i per empènyer també en el dia a dia.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.